Anar al contingut

LA CLAU

El país no és seu

El país no és seu

Enric Hernàndez

La Generalitat i el Parlament, tancats; la Seat, a ple rendiment. El fracàs de la "vaga general", apuntalada en sabotatges i intimidacions, hauria de fer reflexionar la dirigència independentista

Les dues ànimes de l’independentisme popular han tornat a prendre els carrers catalans en l’última setmana. Dissabte passat, l’ànima civilitzada, àmpliament majoritària en el sobiranisme, va demostrar de nou el seu notable poder de convocatòria en la marxa contra el judici del procés, tan pacífica com les precedents. Però aquest dijous ha sigut l’ànima insurreccional la que, amagada en passamuntanyes, s’ha intentat apropiar del país mitjançant un simulacre de vaga general més apuntalat en els sabotatges, els aldarulls i la coacció que en el voluntari absentisme laboral dels treballadors.

Convocada per la Intersindical CSC, un sindicat minoritari encapçalat per un exterrorista de Terra Lliure condemnat per assassinat, la vaga va recollir un seguiment ampli a les universitats, residual en el sector privat i modest en l’Administració pública, tot i que s’assemblava a un atur patronal a l’haver sigut secundat pel mateix Govern. Mentre el poder polític promovia la vaga, els Mossos, seguint les seves ordres, s’enfrontaven als piquets que provaven d’imposar-lo per la força. Tota una metàfora de l’estrabisme estratègic que afligeix l’independentisme.

Pneumàtics cremant a les autopistes, vies de tren ocupades, carrers tallats, intimidacions als comerciants perquè baixessin la persiana contra la seva voluntat, enfrontaments amb la policia, detinguts, ferits... La imatge cívica i festiva que el sobiranisme va projectar durant tants anys se n’està anant pel desguàs a causa de l’apoderament dels Comitès de Defensa de la República (CDR), que donen empara als individus més exaltats i proclius a la violència, aclamats tàcitament o explícitament (“Colleu, i feu bé”, Quim Torra ‘dixit’) per la dirigència secessionista.

DUES ESTAMPES

Dues estampes eloqüents il·lustren la realitat que viu Catalunya: l’hemicicle del Parlament i els despatxos de la Generalitat, buits; la factoria de la Seat, a ple rendiment. Tant els qui pretenen imposar el seu projecte rupturista a la meitat de Catalunya com els que advoquen per “eixamplar la base” de l’independentisme haurien d’entendre que el país no és seu.