Al Vaticà

Aquests dies seran de vital importància per a la institució eclesial. La cimera de quasi 200 cardenals i prelats a l’Aula Paolo VI del Vaticà per assumir la responsabilitat de l’Església en la indecent xarxa d’abusos sexuals, ocultació i encobriment al llarg d’anys i anys de silenci i vergonya no només ha de funcionar com una catarsi, és a dir, com una purificació en mirar-se al mirall de la pròpia consciència, sinó que ha de significar l’emissió d’un missatge definitiu sobre la nul·la tolerància en el futur i sobre la revisió explícita d’un passat fosc, amb assumpció explícita de la culpa.

És un moment històric crític per al papa Francesc. Amb cartes al poble de Déu, amb reflexions i declaracions concretes, amb insòlites confessions, ha abanderat la lluita contra aquesta llosa, de la mateixa manera que també ha estat esquitxat per sospites fonamentades sobre la laxitud de la seva conducta envers els criminals, com ara l’australià George Pell, que havia de ser el responsable del sanejament de les finances i era membre del consell de cardenals de màxima confiança de Bergoglio. No és cap novetat, al setial de Sant Pere, però les disputes internes, el conflicte de poder i negoci, la paralitzada reforma de la cúria, l’animadversió conservadora, tenen Francesc tenallat. I amb poc marge de maniobra. Ja no s'hi valen, paraules de consol. El temple ha esdevingut una cova infecta habitada per fariseus.