Anar al contingut

Dues mirades

Asèpsia i infecció

Fernando Alvarado

Asèpsia i infecció

Josep Maria Fonalleras

En el judici del procés, malgrat l'asèpsia televisiva, la infecció de la paraula dita ha envaït la pantalla

Una de les persones que sap més coses sobre la representació i sobre el poder de les imatges, Jordi Balló, professor de la UPF i investigador en Motius Visuals en l’Esfera Pública, ha parlat de la "realització institucional sense primers plans" que havia anunciat el Tribunal Suprem i ha dit, arran del judici, que "la retransmissió ens ensenyarà sempre a qui tingui la paraula, però no veurem mai l’expressió de qui és interpel·lat". Sense contracamp, és un exercici de "falsa transparència" que xoca de ple contra les promeses de veracitat que havia fet el TS. De fet, el concepte de "realització institucional" és tan semblant a l’espectacle televisiu com ho és de semblant la música a la música militar. Si comparéssim la feinada que haurà tingut aquesta primera setmana el realitzador institucional amb la que cada diumenge tenen els que filmen, posem per cas, els partits de futbol, ​​la diferència seria colossal. Hi ha nens mandrosos que ja anuncien als seus pares que, quan siguin més grans, volen ser realitzadors institucionals.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Tot i això, tot i els plans fixos i les comptades ocasions en què han punxat, tímidament, una reacció dels acusats ​​a les diatribes dels fiscals, o, a l'inrevés, el rostre dels acusadors davant els al·legats  de Junqueras o Forn, el cert és que l’impacte més destacat d’aquests dies ha sigut tornar a escoltar-los. Malgrat l’asèpsia televisiva, la infecció de la paraula dita ha envaït la pantalla.