Manual de resistència fallit

'Manual de resistencia' és el títol del llibre que Pedro Sánchez ha publicat sobre el seu recorregut personal i polític des de l’arribada a la secretaria general del PSOE el 2014. En el llibre, Sánchez presumeix de resiliència i fortalesa de conviccions. Unes virtuts que entren en contradicció amb l’avanç electoral del 28 d’abril. Si el 'Manual de resistencia' existeix, Sánchez en aquesta ocasió ha decidit no aplicar-lo.

Que els partits independentistes avalessin la tramitació dels Pressupostos del PSOE la setmana de l’inici del judici de l’1 d'octubre, amb presos polítics i penes de 30 anys en l’horitzó, era una missió pràcticament impossible. era una missió pràcticament impossible.ERC i el PDECat, en una competició permanent, no estaven en disposició de fer-ho. I el PSOE tampoc estava en disposició de negociar pràcticament res amb l’independentisme –com ha deixat clar l’episodi del relator– si no volia exposar-se a una revolta dels seus sectors més espanyolistes.

Feta aquesta constatació, les eleccions no eren l’única opció possible. Si s’hagués aplicat el manual de resistència, Sánchez hauria pogut continuar governant amb els Pressupostos prorrogats esperant que passés la torrentada del judici, aprovant per la via del decret moltes de les seves mesures. ERC i el PDECat han avalat molts dels decrets que el PSOE ha portat al Congrés des de la moció de censura. Res impedia seguir fent-ho així.

La realitat, però, és que després de la decisió hi ha un càlcul tàctic: el PSOE creu que la fractura interna de Podem beneficiarà les seves expectatives imminents en les urnes. Convocar abans de les municipals és una maniobra intel·ligent, perquè les eleccions locals seran un moment de visualització de la tasca realitzada pels ajuntaments del canvi i en especial per Ada Colau i Manuela Carmena, i podrien reforçar l’espai dels comuns i Podem.

Anar a eleccions ara, després del desacord amb els 'indepes', també reforça el PSOE entre els sectors del seu electorat que recelen dels pactes amb els sobiranistes. Això, sumat a la 'punxada' de la manifestació de les tres dretes a Madrid la setmana passada, ha precipitat la decisió.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però el moviment del PSOE és arriscat, perquè obre la porta a una nova hegemonia conservadora escorada cap a l’extrema dreta. Per assegurar-se la presidència, Sánchez necessitarà que el PP, Cs i Vox no sumin majoria absoluta, cosa que ja assenyalen algunes enquestes. I superat aquest escull, haurà de ser capaç d’articular una majoria al seu voltant que li permeti governar.

¿Quina seria aquesta majoria? Hi ha dues opcions i només una passa per l’esquerra: o es reedita el bloc de la moció de censura o a Sánchez li surten els números per pactar amb Ciutadans. Al final, el problema de fons és que el PSOE encara no ha assumit que l’única opció possible per a un Govern progressista a Espanya passa, ara com ara, per un pacte amb Podem i els sobiranistes. Una aliança que implica canvis estructurals al règim sorgit dels pactes del 1978 que els socialistes són, de moment, incapaços d’abordar.