Ciència, estudi i coneixement

Històries d'un naturalista

«Som naturalesa»..., una mirada més enllà de la moda 'bio'

3
Es llegeix en minuts
wnaturaleza

wnaturaleza

Soc davant del televisor. Acaben d’emetre l’entrevista  que vaig concedir a una cadena important. Sota el meu nom, als crèdits, han escrit: “arqueòleg, naturista i explorador”. Res. Cap trucada, ni broma al WhatsApp o les meves xarxes socials. Per descomptat, absència de rectificació per part de la productora. ¿Sorprès? No. Ja m’ha passat altres vegades. Vosaltres, en canvi, espero que us hagueu adonat de l’errata. Altrament, a la seva ment, enmig d’un paisatge d’acàcies i arbustos amb punxes, ara m’han d’imaginar gairebé nu –mai em separo del barret– mentre exploro la sabana africana. En efecte, no soc naturista... soc naturalista. ¿Com és possible que la paraula naturalista sigui tan desconeguda? ¿Hem oblidat Plini,  Linné, BuffonHumboldtMary AnningDarwin o Wallace? ¿Hem oblidat l’autèntic estudi de la naturalesa?

Avui vivim d’esquena a l’estudi del Cosmos

Als 13 anys em vaig fer soci d’ASTER, l’Associació Astronòmica de Barcelona. Dos anys abans havia descobert el nou Museu de la Ciència i, després d’una sessió al planetari, sota les estrelles, vaig decidir que volia un telescopi per emular Galileo Galilei. ¿A qui se li va poder ocórrer, amb un simple gest, reconvertir una arma militar –la ullera de llarga vista– en un instrument científic revolucionari? Doncs a aquest curiós toscà. En efecte, entrat el segle XVII, Galileu va analitzar aquest invent que permetia veure, de lluny, l’arribada d’exèrcits invasors; en va construir diversos prototips i els va encarar cap a l’esfera celeste. D’aquesta manera, quan celebrem el 50è aniversari de l’arribada de l’ésser humà a la Lluna –i la Xina ha aconseguit allunar a la “cara oculta”– per primera vegada vam poder observar els cràters i els mars selenites. Els simples punts brillants al firmament que van seduir Hipàtia, i altres precursors de l’astronomia, aviat van revelar secrets inimaginables: els quatre satèl·lits principals de Júpiter (Io, Cal·listo, Ganimedes i Europa), una cosa estranya que envoltava Saturn (després, amb millors lents, van resultar ser anells) i les fases de Venus. Fins i tot vam cartografiar estrelles que, fins aquell moment, resultaven invisibles per a l’ull limitat de l’Homo sapiens. ¿Per què Galileu es va prendre tantes molèsties? Perquè som primats als quals ens encanta observar tot el que ens envolta. També és cert que, enclaustrats a les nostres jungles d’asfalt, avui vivim d’esquena a l’estudi del Cosmos. Ens conformem amb creences, modes i paraciències que exploten, a tall de marca comercial, el que és “natural” però que, alhora, ens allunyen de l’autèntica comprensió de la naturalesa.

Notícies relacionades

En resum, resulta paradoxal que, en paral·lel a la proliferació dels supermercats ‘bio’, les controvertides teràpies mèdiques naturistes i l’èxit dels nous predicadors de l’ecologisme malentès, hi hagi un desconeixement preocupant sobre com acostar-nos a l’estudi de la nostra naturalesa. Per exemple, les notícies sobre l’espai són de les coses més llegides a la premsa i les revistes de ciència popular, però, en ple segle XXI, continuem confonent l’astrologia amb l’astronomia, igual que el naturisme amb el naturalisme. Davant de la necessitat de buscar benestar a les nostres enfeinades vides, en comptes d’actuar com Galileu, és més còmode pensar que els astres modelen la nostra personalitat, i destí. Ens fa por enfrontar-nos a les explicacions científiques sobre l’astrofísica, l’atzar i la selecció natural, però la veritat és que només som una simple brossa de pols a la història de l’univers. De fet, com va dir Carl Sagan, ens afecta més l’atracció de la Lluna –ho veiem a les marees–, que la posició de Júpiter o Saturn el dia que vam néixer.

Acostin-se al Museu de Ciències Naturals

No pretenc reconvertir ningú. Sí que puc dir, a nivell personal, que no necessito una carta astral per explicar qui soc, o on visc. ¿Em sentiré més pròxim i respectuós amb la naturalesa per menjar en un restaurant ‘bio’, per netejar energies amb sal gemma o privant de vacunes el meu fill? No. Soc més a prop de protegir i conservar la meva vida al costat de la dels altres, així com a la naturalesa en conjunt, si n’estudio l’origen i l’evolució des de la ciència. Per això hem de reivindicar el paper del naturalista. No és un fòssil de segles anteriors, sinó una figura del present. I no cal que m’acompanyin a la falla del Rift o a les illes Galápagos; només els proposo un safari urbà tan assequible com apassionant: acostin-se al Museu de Ciències Naturals més proper a casa seva. Hi trobaran la resposta de per què “som naturalesa”.

Temes:

Univers