Navegació estel·lar

Al bar on sovint esmorzo hi ha un televisor. No tenen criteri propi a l’hora de sintonitzar un canal. No hi ha política d’empresa, per entendre’ns. Pots xocar contra un programa de xafarderia, una tertúlia d’actualitat o un reportatge sobre els tentacles dels pops. Si ho demanes, no tenen inconvenient a satisfer la demanda. Tant els és. Sospito que es tracta de mantenir el televisor engegat durant tot el dia, sense veu (o amb el volum molt, molt baix), amb la idea que és millor aquella presència totèmica que la música ambiental, que també n'hi ha. És a dir, una barreja d’estímuls. Deu ser per aquest motiu que les cadenes de televisió fan passar titulars per la part de sota de la pantalla o destaquen determinades notícies. Perquè calculen que hi ha molts bars amb televisors muts i amb música ambiental.

El primer dia del Judici Judici (haurem d’anomenar-lo així, amb majúscula), el Judici ha estat l’estrella del matí. I sospito que també de la tarda. Només s’ha donat un cas similar, en tota la història del bar. Quan hi havia partits del Mundial. Els propers mesos viurem en una estació espacial, lluny del planeta terra, en una atmosfera controlada, i amb circumval·lacions contínues sobre l’eix de la rebel·lió. Una revolució, que és com, abans de les revolucions, es coneixia el moviment dels astres. En aquest bar que els dic ja han iniciat l’enlairament cap a la navegació estel·lar. I en uns quants més, és clar.