Dones contra el caminant blanc

Desenes de dones congressistes es van vestir de blanc per assistir al discurs de la Unió de Donald Trump. És el color de les sufragistes de fa cent anys. Els seus ideals, que anaven més enllà del dret al vot, tornen a estar amenaçats per forces ultraconservadores, masclistes i xenòfobes. Es tracta de defensar l’essència de la democràcia, de lluitar pelsdrets.

Darrere del president hi havia Nancy Pelosi, la dona amb més poder a Washington. Fa tota una vida que es dedica a la política. Coneix els despatxos, els passadissos i les tuberies de Washington. Ha viscut èxits i fracassos, i de tots n’ha après. A un mes de complir 79 anys està embarcada en la seva última gran missió: ajudar a derrotar Trump.

Té el que li falta al president: intel·ligència emocional, lectura de la realitat i visió. No fa ni dos mesos que és en el càrrec, el qual recupera –va ser presidenta de la Cambra de Representants en els dos primers anys d’Obama–, i jali ha fet dos gols per l’escaire al llogater de la Casa Blanca. Li va negar els diners per al seu mur i no li va permetre pronunciar el discurs de la Unió en la data prevista, no fins que obrís el Govern tancat durant 35 dies.

El president va cedir i va obrir l’Administració per a tres setmanes com a gest de bona voluntat. Hi ha qui afirma que ho va fer per pronunciar el seu anhelat discurs de la Unió, un acte televisiu solemne. Pelosi li havia retirat la invitació després d’invocar raons de seguretat. Trump va respondre que el faria en temps i lloc. Després, informat sobre el que significa la separació de poders i que Pelosi és la cap de la Cambra on es pronuncia, va haver de deixar de dir les seves bravates. Va ser una derrota rotunda, en vista de tots.

Pugna a les xarxes

La Cambra de Representants i el Senat sumen 127 dones. Encara molt lluny de la paritat. El 25% dels 100 senadors són dones. A la Cambra baixa estan pitjor, de 435 representants només hi ha 102 dones. Més enllà dels números, una cosa important, cal destacar dos aspectes: el rècord de dones que van disputar les primàries demòcrates i el perfil de les nouvingudes. Moltes pertanyen a minories, són joves i tenen un discurs social que als Estats Units sona a socialista. Bernie Sanders i Elisabeth Warren ja no estan tan sols.

Aquestes noves polítiques han passat a disputar-li a Trump el control del missatge en el seu territori favorit. Alexandra Ocasio-Cortez es maneja amb facilitat a les xarxes socials; també a les televisions. Han après a imposar la seva pròpia agenda, i no estar sempre darrere de la del president, que és el que ens passa a la majoria dels periodistes. Ocasio-Cortezsap moure’s en aquest món eteri. Va ridiculitzar les crítiques de la ultradreta a un vídeo antic, en què sortia ballant quan era cambrera, amb un d’ara, ballant de nou, però aquesta vegada dins del Congrés.

Ocasio-Cortez va col·locar en el debat la situació dels migrants amb habilitat. En va tenir prou amb un pin amb la foto de Jakelin Caal Maquín, la nena guatemalenca de set anys morta al desembre mentre estava sota la custòdia de la policia fronterera, perquè els mitjans en parlessin. No n’hi ha prou amb queixar-se, cal passar al contraatac. A Espanya, sobretot.

Desgast

És una guerra de desgast que Trump encaixa malament, i se li nota. Acaba el termini de tres setmanes que va donar sense que hi hagi hagut negociacions, ni ganes. ¿Ha d’oblidar-se del seu mur, forçar un nou tancament del Govern que li farà mal o declarar un estat d’emergència poc justificable? És un terreny en què Pelosi se'l menjarà políticament. Té l’essencial: el control del compàs.

En el seu discurs davant del Congrés, Trump va atacar els demòcrates, els va amenaçar de paralitzar el Congrés si l’investigaven. També va atacar el fiscal especial Robert Mueller, que rastreja la pista russa i les finances del president a la campanya electoral. És una partida d’escacs en què primer cauen els peons, després els cavalls i els alfils. Encara falta l’escac i mat.

Notícies relacionades

El mur amb Mèxic, una emergència presidencial

Un vòrtex d'irresponsabilitat política

Kamala Harris serà una de les estrelles de les primàries que començaran el febrer del 2020. Va ser fiscal general de Califòrnia, un lloc en què no va mostrar un perfil tan progressista com el que prova de projectar ara com senadora. Molts politòlegs diuen que per derrotar Trump es necessita un perfil centrista. Harris té caràcter, com va demostrar en les audiències al jutge Kavanaugh. Serà un os.

Si acceptem que Trump és el cap delscaminants blancs (criatures sobrenaturals que amenacen la humanitat a Juego de tronosi sense espatllar el final de la sèrie, es pot dir que si el cap suprem mor (políticament) s’esfumarà el seu exèrcit de bolsonaros i casats. Només necessitem una arma, i té nom: principis.