Un vòrtex d'irresponsabilitat política

Chesterton té una de les millors definicions de la nostra feina: "El periodisme consisteix a dir que lord Jones ha mort a persones que no sabien que lord Jones era viu". Passa amb freqüència als obituaris; també, en les informacions. No havia sentit mai parlar tant del vòrtex polar que fueteja aquests dies l’Oest Mitjà dels EUA, i que ocupa la centralitat de les informacions de les televisions i els diaris de mig món.

A més d’informar dels primers morts i d’unes temperatures que superen els 40 sota zero, i que han portat a rebatejar Chicago com Chibèria, alguns grans mitjans es pregunten per les causes, si aquesta onada de fred glacial està relacionada amb el canvi climàtic, o si es tracta d’un excés de l’hivern, un fet que entra dins del normal.

Abans que es preguntin, però ¿això no era una secció d’internacional?, els aclariré que ho continua sent; també que el canvi climàtic, les seves conseqüències, provocaran escassetat d’aigua, i que aquest serà el motiu de futures guerres i conflictes. La desertització (el sud d’Espanya està seriosament en risc) generarà desplaçaments massius de població, més grans que els vistos a Síria que han generat una onada de xenofòbia i l’ascens electoral de partits d’extrema dreta. Desapareixeran ciutats costaneres per la pujada de les aigües. Algunes, com ara Nova Orleans, estan condemnades.

Els científics proven d’entendre per què el nou vòrtex polar afecta a zones densament habitades, i si aquest fenomen té a veure amb la pèrdua de gel a l’Àrtic i el seu efecte en les temperatures. Donald Trump, el negacionista en cap del canvi climàtic, no ha tardat a fer broma, en preguntar-se què passa amb l’escalfament global. A Austràlia passa aquests dies el contrari: temperatures pròximes a 50 graus. El clima està com la política, amb tendència als extrems.

Última opció

La naturalesa no és estable, es mou. Hi ha modificacions climàtiques en processos lentíssims. Del que parlem aquí és de com el nostre estil contaminant de vida i les extraccions salvatges estan matant el planeta. Les cimeres de Kyoto i París per limitar les emissions de CO2 han acabat amb acords de mínims, que a Trump li semblen inacceptables perquè limiten el creixement dels EUA. El Panell Internacional d’Experts sobre el Canvi Climàtic adverteix que som l’última generació que pot frenar el canvi climàtic, les següents només en patiran les conseqüències.

Portem quatre anys seguits amb temperatures màximes de calor, i és possible que aquestes augmentin a finals de segle de 3 a 5 graus. Més temperatura, menys gel als pols, més fenòmens extrems, més huracans de categoria 5, més incendis com el de Paradise, a Califòrnia. Però Trump no ho veu.

L’únic inamovible en la naturalesa és l’estupidesa, sobretot la dels dirigents i la de les grans empreses contaminants. Es prioritza el curt termini, la riquesa sobtada, sense pensar en el mal. Riquesa per avui, gana per demà. No és només el clima, afecta també l’economia. Aquesta gola malaltissa és la que va provocar la recessió que arrenca el 2008 i la que provocarà la següent; és la que ignora la gana i la pobresa extrema, la contaminació ambiental o els mals ecològics irreparables. 

La salut del planeta

Hem sabut fa poc que les empreses tabaqueres, que van pagar al seu dia milions de dòlars per negar l’efecte addictiu de la nicotina, són darrere de molts think tank neoconservadors. think tank Com les grans petrolieres estan darrere dels informes pseudocientífics que neguen el que afecta el seu negoci. Les televisions, i alguns mitjans escrits, enredats en la guerra de les audiències, situen al mateix nivell en un debat un negacionista i un científic.

Notícies relacionades

Trump qüestiona de nou els informes sobre canvi climàtic

Reforma de l’administració

Podem riure’ns de Trump si oblidem el maletí nuclear i que depèn d’ell gran part de la salut del planeta, a més de la Xina, la superpotència emergent. Seria bo mirar per a casa, fixar-nos en els Rajoy de torn que parlen de cosins, i es riuen de les prediccions climàtiques a llarg termini perquè ell no sap quin temps farà demà.

A Itàlia hi ha una frase que condensa una manera d’estar a la vida: "Piove, porco Governo"; la culpa és sempre d’un altre. En aquest canvi climàtic la culpa és de tots, que som contaminants diaris. La política hauria de servir per resoldre els problemes de la gent, no per crear més problemes a la gent. Una altra frase que resulta útil en aquest cas és de John F. Kennedy: "No preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t què pots fer pel teu país". Canviïn país per planeta i serem al camí adequat.