29 febr 2020

Anar al contingut

LLARG TERMINI

 

FERRAN NADEU

Valentia

Olga Grau

Els principals conflictes que estan vivint les ciutats procedeixen d'una mala o inexistent regulació per inacció o per covardia de les administracions

La dona del governador del Banc d’Anglaterra va aixecar una onada de crítiques el 2013 a l’assegurar que li estava costant una barbaritat trobar habitatge a Londres. L’opinió pública es va llançar a degollament contra el matrimoni canadenc tot just instal·lat a la City perquè Mark Carney va fitxar amb una assignació de 400.000 lliures a l’any per a vivenda, a més del seu sou. L’anècdota serveix, no obstant, per il·lustrar la greu gentrificació de Londres, on fins i tot els rics tenen problemes per trobar casa encara que sembli una afirmació frívola. El fenomen, tot i que no arriba a aquests nivells, és conegut també a Barcelona i consisteix en l’expulsió forçosa dels veïns d’un barri com a conseqüència de l’increment dels preus del lloguer. A la capital britànica els preus han arribat a pujar tant que hi ha edificis sencers buits.

Quatre investigadores de la xarxa de dones científiques d’EL PERIÓDICO de Catalunya, Isabelle AnguelovskiCarme BorrellMireia Gascón i Mara Ferreri, van debatre recentment sobre l’impacte que té la gentrificació en la salut de les persones. Van concloure que genera impactes molt rellevants com a depressió i ansietat per la por de perdre l’habitatge, mala alimentació per la falta de botigues de queviures a preus assequibles a la zona, descans insuficient pel soroll, inseguretat per l’augment del consum d’alcohol i les drogues vinculat al lleure nocturn i al turisme i així una llarga llista d’efectes nocius.

Un dels exemples que es va posar sobre la taula va ser el de l’East Boston –un barri històricament poblat per residents d’origen llatinoamericà i italià, de classe treballadora, que pateix la gentrificació– on els líders comunitaris relaten que "molts joves parlen de suïcidi".

La gentrificació a Barcelona està vinculada al turisme, però també a projectes d’inversió immobiliària i clarament a la potència de la marca Barcelona que de manera inevitable atrau a estrangers que desitgen viure a la ciutat pel mar, el clima o la gastronomia. No obstant, escoltant les investigadores expertes en gentrificació, habitatge i salut, es pot concloure que la solució no és tan complicada. La clau està en regular i coordinar les actuacions de les administracions autonòmiques, locals i centrals.

Regular o coordinar no es pot assimilar a prohibir o demonitzar. La majoria dels efectes nocius de la gentrificació es podrien erradicar o pal·liar si es creés una parc de vivenda social, es limitessin els preus dels lloguers a les zones més pressionades per la demanda, es posessin límits a determinades infraestructures turístiques i s’utilitzés la fiscalitat per redistribuir els recursos cap als qui més ho necessiten. 

Els principals conflictes que estan vivint les ciutats procedeixen d’una mala o inexistent regulació per inacció o per covardia de les administracions. Ha passat en la crisi del taxi amb els VTC, en la proliferació dels apartaments turístics i, en general, davant el creixement del turisme en els últims anys. El futur sostenible passa per una regulació. I, sobretot, per la valentia de fer-ho.