Anar al contingut

El judici del procés

Una realitat punyent

JOSE LUIS ROCA

Una realitat punyent

Albert Sáez

Cada dia desenes de presos preventius recorren Espanya en hostils furgones de la Guàrdia Civil

Cada dia, desenes de presos preventius recorren Espanya en hostils furgones de la Guàrdia Civil per anar als jutjats on han de comparèixer. Ningú hi para atenció. Molts advocats han denunciat en múltiples ocasions la seva situació injusta. El movimento de la justícia restitutiva, oposat a la punitiva, qüestiona sistemàticament la pesó preventiva que considera que hauria d’estar circumscrita als delictes de sang quan els acusats han sigut caçats de manera flagrant. Aquest divendres, molts catalans van viure en directe les peripècies de nou polítics que fa mesos que són en presó preventiva. I en molts casos ho van interpretar com un ultratge a les seves idees. La majoria dels que en aquesta ocasió van sentir aquest tracte com a vexatori no s’havien ocupat mai dels drames dels preventius a Espanya. Alguns ho interpreten com un greuge, però el cert és que la convulsió independentista està allunyant molta gent de l’ordre basat en l’ocultació i en la vexació. Els presos preventius existeixen per evitar la reiteració delictiva, però també són uns instruments d’intimidació de l’Estat davant els que considera delinqüents, però abans de jutjar-los. Aquesta altivesa del Suprem que tant enerva aquests dies els independentistes és el dia a dia dels acusats de terrorisme, de narcotràfic o de blanqueig de capitals com passa en el cas de Sandro Rosell

El deep state espanyol va optar l’octubre del 2017 per la via de l’escarment. Va considerar que l’autogovern català havia utilitzat de manera malintencionada les institucions fruit del pacte constitucional per desafiar-los. I va optar per buscar abans la venjança que la convivènciaRajoy va activar els mecanismes per fer-ho possible i posteriorment Pedro Sánchez ha volgut redreçar aquesta maniobra barroera conscient dels costos indirectes que tenia. Per al judici ha arribat tard, molt tard. I ara només li queda arreglar en els espots el que s’esquerda als tribunals: el prestigi de la democràcia espanyola. Veurem com resisteix aquesta immersió de les classes mitjanes en la lògica de l’Estat.