ERC té un problema

Mentre d’altres llueixen vestits plens de taques, els republicans es vanten, fins ara amb raó, de portar la camisa neta, límpida, impol·luta, després d’haver gestionat conselleries sensibles i amb alt pressupost. Quan vas ple de llànties com d’altres, ja no ve d'una, però la primera taca, si arriba a impactar sobre el blanc, és terrible, llampant, devastadora.

No hi ha cap indici o sospita que ens trobem davant d’un cas de finançament il·legal. Les dades que han aflorat sobre l’ex director general Ricard Calvo, les seves incompatibilitats ocultes o ocultades i les seves adjudicacions fora de normativa, no sembla que apuntin a un cas de corrupció en el sentit de desviar diners de tots a butxaques particulars. Les denúncies d’altres i les investigacions d’EL PERIÓDICO apunten, i d’una manera força clara, a favoritismes, falta de transparència i mala gestió per part de la conselleria d’Afers Socials, que és la responsable de l’atenció a la infància desvalguda. Com a mínim, molt mínim, es tracta de potineria. En un tema tan sensible com aquest, la potineria no és gens fàcil de perdonar, ni de justificar per les urgències i els desbordaments.

Contra els principis del partit

La llei d’incompatibilitats és molt clara. Un nombre molt elevat de ciutadans ben capacitats han hagut de renunciar a un càrrec públic que se’ls havia proposat perquè provenien d’empreses amb interessos en l’àmbit de la seva responsabilitat. Que a diferència d’ells, Calvo acceptés el nomenament ja contravé no només l’esperit de la llei, sinó els principis d’un partit que es presentava com el campió de les mans netes i la camisa blanca.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Quan els sindicats van denunciar irregularitats, Calvo va dimitir i es va obrir una investigació interna. La reacció de la consellera Bassa va ser de tapadora. Malament. Tot i que dolgui admetre errors, els primers interessats a fer llum han de ser els responsables polítics d’ERC. El conseller Chakir el Homrani s’hauria d’haver afanyat a demostrar transparència, aclarir els fets i donar explicacions abans que ningú les reclamés. Que la iniciativa la porti l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes no diu res a favor la propia conselleria, que s’hauria d’haver avançat amb prestesa i exemplaritat. Quan un jutjat investiga poden passar dues coses. Que s'arxivin les diligències o que s’obri un procés. En el segon cas, l’única manera que té un partit o una administració de quedar net és haver presentat la denúncia abans que ningú.

El conseller d’Afers Socials i ERC disposen de dues opcions. La insòlita, que és portar la iniciativa, ensenyar el bisturí i practicar una incisió on toca i en vista de tots. O l’habitual, que consisteix a ocultar la part que ningú ha descobert, oposar tanta resistència com es pugui i que l’oposició arrossegui si pot. En bé de tots, i sobretot per fer llum sobre els indicis de desgavell, improvisació i gestió gens modèlica en atenció a la infància, la investigació de la conselleria hauria de tenir la primera i la més creïble de les paraules en aquest assumpte, siguin més o menys greus els fets. Cal valor, però té recompensa.