LA CLAU

L'homeòpata Puigdemont

La credulitat i la desesperació són pastura dels xamans de la pseudociència, que ara recepten la Crida per diluir JxCat, en la qual es va diluir el PDECat, en el qual es va diluir CDC...

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46719073 barcelona    26 01 2019       pol tica       el president  p190126201226

zentauroepp46719073 barcelona 26 01 2019 pol tica el president p190126201226 / JORDI COTRINA

La Crida per la República, l’últim artefacte conjuminat per Carles Puigdemont per intentar seguir d’actualitat, neix amb tares de fàbrica. Els seus impulsors la presenten formalment com una "associació" per no ferir la susceptibilitats del PDECat, que pretenen deglutir, però cada dos per tres se’ls escapa que serà una formació política, tal com l’han inscrit en el registre del Ministeri de l’Interior. Com a partit clandestí, doncs, la Crida ha arribat per fer exactament el contrari del que proclama: clama per la unitat dels independentistes, però aspira a subordinar els rivals sota el seu jou.

Per a aquesta missió compta amb la Presidència de la Generalitat, l’aparell de propaganda mediàtica que vocifera les gestes del procés, un activista pres a l’espera de judici i, sobretot, un expresident retirat a Waterloo amb el Twitter molt llarg i la memòria molt curta. Tan curta, que fins i tot es postula per a una altra investidura com aquella a la qual no va assistir, i s’ofereix al Suprem a “explicar tota la veritat” –per videoconferència– en el judici de l’1-O, i oblida que al banc dels acusats s’asseuran els seus subordinats al Govern, a qui va abandonar a la seva sort.

VETOS I HUMILIACIONS

Notícies relacionades

A mig camí entre l’entitat cívica que fingeix ser i el partit que serà, la Crida de Puigdemont, lluny de teixir complicitats, embolica encara més el cabdell independentista. Entra en lliça, d’una banda, ambl’Assemblea Nacional Catalana (ANC), dividida i sense nord, i amb Òmnium Cultural, decidida a allunyar-se de la pugna partidista; i, de l’altra,amb Esquerra, la CUP i el PDECatEsquerrala CUP el PDECat, que pretén fagocitar, mitjançant vetos i humiliacions. Després de la campanya d’assetjament i demolició a què l’expresident va sotmetre Marta Pascal, ara li toca el torn a Neus Munté, ungida per la militància de Barcelona però a qui no vol ni a les llistes.

Si CDC es va diluir en el PDECat i aquest en JxCat, l’homeòpata de Waterloo busca ara dissoldre’ls tots en la Crida. La desesperació i la credulitat són pastura dels xamans de la pseudociència.