Incertesa sobre el 'brexit'

El Regne Unit continua muntat a la roda que sembla imparable del debat sobre el ‘brexit’,sumant jornades que prometen ser històriques, però que no aclareixen la boirad’incertesa que pesa sobre la decisió última. La d’aquest dimarts pot ser una altra d’aquestes jornades.La Cambra dels Comuns votarà una sèrie d’esmenes a l’acord del ‘brexit’de resultat inquietant, sobretot per al Govern de Theresa May.

Des del vot fa dues setmanes que havia d’haver sigut el definitiu sobre el pla considerat ‘tou’ de retirada del Regne Unit de la UE i que es va saldar amb una humiliant derrota per a la primera ministra després d’una defensa tancada d’aquest, el seu compromís de presentar unes esmenes al text original no s’ha produït més enllà de retocs cosmètics. L’acord que May presentarà al febrer als diputats en una segona votació no serà gaire diferent del que ja van rebutjar massivament i per motius oposats el 15 de gener.

No obstant, aquest dimarts pot adquirir una estranya dimensió si s’aprova l’esmena que obligui el Govern a demanar una ampliació del període de negociació segons marca el cèlebre article 50, que, ara com ara, conclou d’aquí dos mesos exactament. En cas de tirar endavant l’esmena, l’Executiu perdria el control de l’agenda al Parlament, la qual cosa s’afegiria a la debilitat cada dia més vana de la primera ministra. Dins d’un període ampliat hi cabrien diverses possibilitats de desbloquejar el ‘brexit’, i una podria serun segon referèndum.Fins i tot unes eleccions.

Com en tot divorci, hi ha dues parts, i l’altra part, en aquest cas la UE, ha informat queel que es va acordar al text, acordat està, però tractant-se d’evitar un ‘brexit’ dur si no s’aprova l’acord que hi ha sobre la taula i considerant quela sortida abrupta de la UEcrearia un enorme perjudici a britànics i a la resta d’europeus,podria convenir a les dues parts parar el rellotge.Mentrestant, en la vida real, els qui poden es preparen per a una sortida sense acord posant terra pel mig (o mar en aquest cas) a béns i capitals. Els qui no poden, comencen a viure amb la sensació d’haver sigut doblement estafats, primer pels profetes de la globalització sense mesura que els van deixar a la cuneta, i després pels xarlatans que els van prometre fal·laçment el millor dels mons, una cosa que és impossible.