Anar al contingut

Al comptat

Taxis, competències i incompetències

PAU BARRENA

Taxis, competències i incompetències

Agustí Sala

Cal regular però tenint en compte que als EUA ja ha sorgit algun model que desafia fins i tot Uber

Segur que el ministre de FomentJosé Luis Ábalos, donada la seva experiència política, era conscient de la jugada (més aviat mala passada) que perpetrava al transferir a autonomies ajuntaments les competències sobre taxis i llicències de vehicles de transport amb conductor (VTC).

Malgrat que té certa lògica, ja que les administracions més pròximes són les que millor coneixen les necessitats de les ciutats i territoris; no és aquest el principi que regeix quan parlem, per exemple, dels aeroports. Allà a l’Estat ni li ha passat pel cap cedir terreny. Amb la batalla del taxi, l’actuació del Govern central té també certa aparença de traspàs de patata calenta. 

De tota manera hi ha hagut crítiques una mica inaudites. Com la del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que no va dubtar a retreure al ministre aquest comportament, la qual cosa no deixa de ser curiós en un polític que es diu independentista. Millor solucions que problemes, devia pensar.

O sigui, que hi ha competències que millor no reclamar. Però finalment va decidir regular, no sense abans apuntar cap als ajuntaments o l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB). Sort que va acabar aquí el traspàs de responsabilitats perquè ¿què hauria sigut el següent, que els municipis transferissin la capacitat de regular les comunitats de veïns? Potser aquestes haurien tingut més sentit comú que els polítics.  

Poques vegades s’ha plantejat que el problema rau que dos models competeixen pel mateix o semblant mercat però amb regles diferents. No és gaire racional. Potser seria millor que els taxis estiguessin subjectes a menys traves administratives, en comptes de restringir les possibilitats dels VTC.

Sempre sembla molt millor atorgar majors o nous drets a uns per treure’ls-hi a d’altres. El que tampoc pot ser és que l’avantatge d’uns es basi que no li xiulin penal quan al seu competidor, el taxi, l’hi assenyalin per una acció igual o semblant. I no sé si una regulació en calent, precipitada per una vaga sense serveis mínims i pressions d’un i altre costat és el millor. No ho sembla.  

En qualsevol cas el cert és que l’evolució no para. Als EUA, Arcade City comença a desafiar l’hegemonia de gegants com Uber mitjançant un model descentralitzat basat en la tecnologia 'blockchain' que permet que els conductors o grups d’aquests tractin directament amb el client sense la intermediació d’una plataforma central. I tot això ideat per un exconductor descontent d’Uber.

No hi ha sector que es deslliuri de la reconversió. El taxi, tot i tenint la característica de servei públic, tampoc. Sota aquestes premisses i amb amplitud de mires cal abordar les regles de joc. I que cada un exerceixi les seves competències, però que, sobretot, aquestes no es derivin en incompetències.