EL TEXT I LA TEXTA
El crac infinit
zentauroepp46689617 opinionn mas periodico ilustracion de leonard beard or190125113854
José Luis Garci va acabar de rodar la setmana passada 'El crack cero', la preqüela dels seus monumentals 'El crack' i 'El crack 2'. Ara li toca muntar la pel·lícula i convertir-la en la tercera obra mestra de la sèrie, una cosa que no tinc dubte que passarà.
Vaig tenir la immensa fortuna de passar una tarda en el rodatge. Vaig poder veure Germán Areta (ara interpretat per l’esplèndid Carlos Santos) treballant com a detectiu a la seva oficina. Vaig veure Garci dirigir, tranquil, pacient, amb cara de nen que s’acaba de llevar, canviant de lloc un arxivador abans de començar a rodar un pla. “Aquest arxivador estava perfecte allà”, li comenta una noia d’attrezzo. “Per això el canvio”, contesta Garci, “perquè en una oficina mai res és perfecte”.
En l’ambient hi havia alguna cosa màgica i potser per això jo vaig començar a pensar en Zenó d’Elea, un vell filòsof presocràtic amic de les paradoxes. Ell es va inventar la de la carrera. Aquil·les i una tortuga, com recordaran vostès, comencen a córrer per veure qui arriba primer a la meta. La tortuga surt abans, només un metre, i tot i que la meta es troba a 100 metres, guanyarà sempre l’animal lent. ¿Per què? Perquè abans d’atrapar la tortuga, Aquil·les ha d’arribar a la meitat de la distància que la separa d’ella. Quan hagi arribat allà, la tortuga haurà avançat una altra mica. Aquil·les, per tant, haurà d’arribar, abans d’atrapar-la, a la meitat de la nova distància que ara els separa. I així sempre, fins a l’infinit. Per molt ràpid que vagi Aquil·les, cada vegada haurà de cobrir totes les mitges distàncies entre ell i la tortuga, i a l’aconseguir cada una d’aquestes meitats ¡l’animal haurà avançat una mica més! Infinites meitats. Meitat de la meitat. Meitat de la meitat de la meitat. Meitat de la meitat de la meitat de la meitat. Mai el veloç Aquil·les atraparà la lenta tortuga.
¿Per què vaig pensar en això mentre veia dirigir Garci? Perquè la seva nova pel·lícula, ‘El crack cero’, està ambientada en el temps abans d’El crack 1’. Des d’aquí demano al director que l’any que ve rodi ‘El crack 0.5’, amb un nou cas situat entre ‘El crack cero’ i ‘El crack 1’. D’aquí a dos anys, ‘El crack 0.75’. D'aquí a tres, 'El crac 0.875'. D'aquí a quatre anys, 'El crack 0.9375'. I així, d’any en any, cobrint meitats com Aquil·les darrere de la tortuga, el genial director ens anirà regalant obres mestres d’un crac infinit, amb infinits casos del millor detectiu del cine negre europeu.
Encara falten uns mesos perquè s’estreni la pel·lícula, i jo hauria d’haver esperat que això passés per escriure aquest article i recomanar-la. Cap problema. Ja poden estar segurs que quan s’estreni, aquí estaré jo per escriure un altre text elogiant-la. I no descarto tampoc escriure infinits articles.
