Al contraatac

La brigada

Què dir de la Brigada de Salvament Miner, de la qual potser moltes persones en desconeixien l'existència... Són vuit homes que s'estan jugant la vida perquè els pares de Julen puguin començar el seu dol

2
Es llegeix en minuts

Vivim des de fa ja molts dies mirant cap aquesta localitat malaguenya de Totalán. Amb el cor encongit pendents del minut a minut de les notícies sobre el cas del petit Julen. Segurament d’aquí a un temps analitzareml’impacte d’una cobertura mediàtica com aquesta i serem conscients dels errors que s’hagin pogut cometre. Però el cert és que no hi ha conversa on el tema no aparegui i conec poca gent que no estigui pendent dels mitjans per saber si hi ha novetats a cada estona.

Mentre escric aquest text continuem sense conèixer el desenllaç. Tant de bo acabi aviat el malson per a la seva família. M’agradaria aprofitar aquest espai per posar de relleu alguns dels gestos d’aquests dies. Hi ha milers de persones preocupades per la sort de Julen i centenars intenten donar un cop de mà a localitats pròximes. Desenes d’empreses públiques i privades ofereixen els seus serveis i molts veïns de Totalán col·laboren en la logística i fins i tot entreguen les seves vivendes perquè els voluntaris puguin descansar. Hem vist experts de molts àmbits sobre el terreny i bombers i forces i cossos de seguretat de l’Estat entrant i sortint de la finca on va començar aquest malson.

I què dir de la Brigada de Salvament Miner, de la qual potser moltes persones en desconeixien l’existència. Sergio, Antonio, Lázaro, Maudilio, José Antonio, Adrián, Jesús i Rubén... els vuit homes que s’estan jugant la vida perquè els pares de Julen puguin començar el seu dol. No és la primera vegada que fan un treball amb aquest nivell de risc, en silenci i sense protagonisme. Ja van ser a la cova de la Torca de Vizcaya buscant l’espeleòleg accidentat José Gambino. Però entre les dues operacions hi ha algunes diferències importants. És increïble que mantinguin un halo d’esperança. Segons m’expliquen, asseguren que de cap altra manera no podrien treballar al tractar-se de la recerca d’un nen de qui no hi ha notícies des de fa 12 dies. Molts són pares.

Notícies relacionades

L’empatia és un motor poderosíssim en situacions tan complicades. A la Brigada de Salvament Miner treballen per torns de dos en dos. Han de fer les excavacions a mà i de genolls. Porten equips de respiració artificial i només poden quedar-se dins del túnel uns 40 minuts. Després pugen a la superfície a l’espera de la ronda següent. He llegit que després del que va passar a Biscaia un d’ells, Sergio, deia: “Quan acabes la teva ment segueix allà, pensant si podies haver fet les coses d’una altra manera. Si hagués sigut millor no fer pauses, no dormir gens”.  Això també és el nostre país. Gràcies per l’esforç.