29 febr 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Un escenari competitiu que sigui igual per a tothom

ALBERT BERTRAN

Un escenari competitiu que sigui igual per a tothom

Josep-Francesc Valls

Creix la urgència que el taxi s'adapti al nou entorn i es modernitzi; i que els VTC amortitzin les fortes inversions fetes

Ens enfrontem a dues qüestions. Apareixen íntimament unides, però per resoldre-les cal tractar-les de forma separada. D’una banda, hi ha els 65.000 taxistes espanyols que lluiten per mantenir treball en un context competitiu duríssim. Els sotgen el transport públic, que millora a marxes forçades; les aplicacions i VTC, que han irromput per quedar-se, i els viatges compartits –carsharing i carpooling–, que aprofiten l’estrebada de l’economia col·laborativa per fer-se lloc. D’altra banda, apareixen les aplicacions, personificades a Uber i Cabify, que resulten ser un model de negoci més transparent, més ràpid i més barat.

La bombolla innecessària de les llicències

Greu error el d’enfrontar els uns contra els altres, en comptes de tractar cada qüestió per separat. L’era del taxi tal com l’hem viscut les últimes dècades està arribant a la seva fi. En l’època de la immediatesa es requereixen solucions de mobilitat molt més àgils i de millor servei. S’imposen plans de millora i de sortida del negoci urgents que facilitin el redimensionament del sector i la capacitat de competir als que s’hi quedin. Dins d’aquests plans, serà crucial la valoració de les inversions fetes pels taxistes per adquirir les seves llicències, una bombolla innecessària que es va crear per desídia de molts i que és allà. Si es va reestructurar el sector naval i la mineria (dos casos complexos), fa temps que urgeix el del taxi, reduint les excessives càrregues que suporta.

L’era de les aplicacions va arribar fa una dècada i es tracta de tecnologies cridades a representar aquest segle un paper clau. Frenar-les, o dilatar-ne l’ús ús 15 minuts o una hora n’entorpeixen l’eficiència i rendibilitat. Tot i que, d’altra banda, aquestes empreses no poden seguir un minut més en els llimbs dels impostos i les normatives mentre els seus competidors compleixen.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El que passa és que els governs s’han assabentat del problema quan ha esclatat al carrer i rebenta esdeveniments com el de Fitur. Existeix una ciència que és la prospectiva. Fa mapes d’escenaris futurs i avança nombrosos aspectes. Aplicada als canvis tecnològics no garanteix res, però identifica i delimita els problemes facilitant amb temps el seu abordatge. Aquí es governa a posteriori. ¿Algú pensava que la moratòria, fins al 2022, que imposa la llei d’ordenació del transport terrestre (LOTT) –votada a Les Corts a l’octubre en plena efervescència dels taxistes al carrer– resoldria la qüestió? Han hagut de sortir novament al carrer els taxistes –i amb virulència– perquè algú se sentís concernit. Durant aquests tres mesos el Parlament va modificar la LOTT, el Govern va passar la patata calenta a les autonomies perquè legislessin, i aquests s’escudaran en el seu moment en els ajuntaments.

Dèiem a l’octubre (Una moratòria per a la mobilitat, EL PERIÓDICO) que al decret s’hi perfilaven dos grans objectius: que el taxi s’adapti al nou entorn i es modernitzi; i que els VTC amortitzin les fortes inversions fetes. Queden quatre anys menys tres mesos per crear un escenari competitiu igual per a tothom. No volem més sobresalts.