No sortiràs de pobre

Com t’ho explico a tu, que tens 10 anys. Bàsicament, has tingut mala sort. Has nascut en una família pobra en un dels països més desiguals de tota la Unió Europea. ¿Què vol dir això? Que ni tu ni els teus fills ni els fills dels teus fills, si tot segueix igual, deixareu de ser pobres. No ho dic jo, ho explica un informe de l’OCDE, que d’això en saben. Cent vint anys trigarà un nen d’una família pobra a aconseguir l’escala d’ingressos d’una família mitjana en les actuals condicions de mobilitat social.

¿I per què?, preguntes. Perquè els teus pares són víctimes de la precarització de l’ocupació. Que, dit d’una altra manera, els teus pares o estan a l’aturo  es maten a treballar per un sou de merda que, a més, poden perdre demà mateix.

Notícies relacionades

Espanya persisteix com el quart país de la UE amb més desigualtat d'ingressos

Per no repetir les eleccions

Però, ¿per què?, continues preguntant. Resulta que va venir una crisi. Un embolic que van muntar uns quants que jugaven al Monopoly en gran i van trencar el tauler. Els polítics el van recompondre i van passar la factura als qui no tenien ni fitxes. És a dir, alstreballadors. Que van perdre sou, drets i també lafeina.

¿I no es podria arreglar? Es podria. Ho explica Oxfam. Per començar, si els rics paguessin els impostos necessaris. I si es recuperessin els drets del treballador i es donessin ajuts a la vivenda i a la cura dels fills. Sí, de nens com tu. Però, ¿saps quin és el problema? Que la partida de Monopoly continua. I juguen els mateixos. I no han deixat de guanyar.