Anar al contingut

El pacte d'Andalusia

O tots moros o tots cristians

O tots moros o tots cristians

Najat El Hachmi

La gran contradicció de Vox és lluitar contra el feminisme, malgrat que és un valor occidental, i alhora retreure als musulmans el seu masclisme

El text de 37 mesures acordat per PP, Ciutadans i Vox per formar govern a la Junta d’Andalusia està redactat a la manera dels textos sagrats, amb prou ambigüitat en alguns punts com perquè persones de colors polítics molt diferents s’hi puguin sentir identificades. Qui no podria estar d’acord amb el primer punt, aquell que diu que el principal objectiu del nou govern serà la creació de llocs de treball? O el segon, que estableix lluitar contra la corrupció? Però com passa amb les fonts religioses, no n’hi ha prou amb la simple lectura i s’ha d’interpretar què volen dir cadascuna de les propostes i descobrir què amaguen en realitat. El que tampoc s’explica és com es duran a terme algunes mesures, certament ambiciosos, tenint en compte que estem davant d’un govern autonòmic en una economia globalitzada (un govern autonòmic que, recordem-ho, VOX vol eliminar).

Una carta als reis

En alguns casos sembla més una llista de desitjos, una carta als reis, que no pas una llista seriosa de polítiques a portar a terme. És a dir, que sembla més un programa electoral que no pas un acord de govern. Cosa a la qual ja estem força acostumats. Al que no estem avesats i ja podem assumir que formarà part del debat públic a partir d’ara és el fet de dir una cosa i la contrària i quedar-se tan amples (de nou molt semblant als dogmes religiosos). És una característica de l’extrema dreta i els populismes la facilitat amb què es carreguen les lleis més bàsiques de la lògica universal, la forma amb què se salten olímpicament les normes a l’hora d’argumentar.

Però si hi ha un punt en el qual les contradiccions de Vox són flagrants és en la seva relació amb la religió. Si les dones hem sortit a manifestar-nos contra l’entrada de la formació a Andalusia no és perquè no respectem els votants que han dipositat la seva confiança en aquest partit sinó perquè els seus postulats són perillosos per a l’ordre democràtic mateix. No és qualsevol cosa mentir, manipular i saltar-se la lògica, no és només un problema de formes, és que la normalització d’aquesta manera de fer política pot soscavar l’estat de dret en el que vivim.

Les voluntants més extremes de Vox

Han saltat de l’acord les voluntats més extremes de Vox com ara la d’abolir la llei contra la violència de gènere però altres punts en el programa resulten certament preocupants per la ingerència que poden suposar, de nou, del poder religiós en el poder polític. Cal recordar que aquest és un dels fonaments de l’estat de dret, que les creences particulars de cadascú no s’immisceixin en la cosa pública, que per damunt de tot prevalgui l’ordre ciutadà. Aquesta qüestió elemental caldrà recordar-la molt sovint a partir d’ara, més que mai. I caldrà fer-ho perquè democràcia vol dir precisament que hem de ser tractats per igual independentment de quina sigui la nostra confessió. Aquí la dita és més pertinent que mai “o tots moros o tots cristians”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

És una debilitat de la democràcia espanyola l’ambivalència de la seva relació amb l’Església i el fet que no hagi apostat de manera més clara per un laïcisme d’ordre il·lustrat. No podem escandalitzar-nos per la demanda de més religió musulmana quan no hem tingut la valentia de separar del tot Estat i catolicisme. 

El punt 13 de l’acord del tripartit de dretes, per exemple, diu que es garantirà la llibertat educativa y el dret dels pares a triar el model que desitgin per als seus fills, cosa que tots podem compartir, però en el quinze advoca per garantir la coexistència entre l’educació pública, privada, concerta i diferenciada. És a dir, aquelles escoles que segreguen per sexes i també, com ja passa, el centre religiosos concertats. És un punt pensat per a famílies cristianes, però què passaria si fossin fonamentalistes islàmics, aquests que en el punt vint-i-nou diu que combatrà, els qui pretenen, en base a la seva llibertat educativa, portar els seus fills a una escola basada en els postulats de l’Islam més rigorós?

Si hem d’interpretar aquesta proposta en base als discursos de Vox és evident que no ho permetrien perquè en el punt 28, que parla d’una immigració ordenada (en fila índia, deu ser) s’especifica que aquesta ha de ser respectuosa amb la nostra cultura occidental. I de nou, què volen dir amb la “nostra cultura occidental”? Tan occidental és Abascal com Teresa Rodríguez, les processons de Setmana Santa que volen protegir com les del Coño Insumiso que persegueixen. Aquesta és la gran contradicció de Vox: lluitant contra el feminisme, tot i ser un valor occidental, i alhora retreure al moro el seu masclisme.