Petit observatori

El camí de les quatre cantonades

Hem de salvar la vida pas a pas i, per aquest motiu, no pensar ni posar-nos sempre en el pitjor

1
Es llegeix en minuts
AUS02 MOERBISCH AM SEE  AUSTRIA  12 08 2016 - Fotografia tomada a camara lenta que muestra una lluvia de estrellas sobre el lago Neusiedlersee  cerca de Moerbisch am See  Austria  hoy  12 de agosto 2016  Las Perseidas son vistas cada mes de agosto cuando la Tierra pasa a traves de un flujo de escombros dejados por el cometa Swift-Tuttle  EFE Lisi Niesner

AUS02 MOERBISCH AM SEE AUSTRIA 12 08 2016 - Fotografia tomada a camara lenta que muestra una lluvia de estrellas sobre el lago Neusiedlersee cerca de Moerbisch am See Austria hoy 12 de agosto 2016 Las Perseidas son vistas cada mes de agosto cuando la Tierra pasa a traves de un flujo de escombros dejados por el cometa Swift-Tuttle EFE Lisi Niesner / LISI NIESNER (EFE)

Les nits d’hivern haurien de ser tranquil·les, sovint silencioses. Parlem de la calma de la nit, però aquesta expressió no és del tot certa. En alguna vall, al modest món rural, es pot tocar el silenci. Potser el suau rumor de l’aire que passa, el toc d’una campana. També a la nit, quan escric aquestes línies, el silenci va imposant-se, però mai ho fa del tot. Sempre hi ha alguns sorolls espaiats, que se senten una mica llunyans. I quan s’aparta el cotxe, o la moto, que ho fa de pressa, el silenci torna, poderosament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Segur que hi ha algun lloc on la vida batega, per fer el bé o per fer el mal. Però també penso que durant la nit igualment hi ha vida. En algun lloc que segurament se m’escapa. I molt aviat retorna un soroll, el d’un camió que està fent la seva feina. O potser el soroll d’una ambulància que té pressa, i molt bé que fa saltant de xamfrà en xamfrà. I quan ja no la sento, no puc evitar pensar si haurà arribat a temps al seu destí. I llavors, durant uns moments, em quedo com buit, i torno a veure davant meu l’Olivetti que anava recollint tot allò que jo escrivia. I teclejo, i m’equivoco, és clar.

Notícies relacionades

He de començar, i no sé per què recordo la cançó anglesa 'Begin the beguine'. Quan jo tenia algun coneixement de l’anglès, sempre m’havia cregut que aquesta frase volia dir: "Tornar a començar". I això no és així. El beguine és una dansa, un ball semblant a una rumba lenta que va ser popular als anys 30. Hem de salvar la vida pas a pas. És per aquest mateix motiu que no hem de pensar ni posar-nos sempre en el pitjor. I si sabem dominar les quatre cantonades, el viatge sempre serà segur perquè el trajecte l’hauràs decidit tu.

No paris mai de teclejar. Al cap i a la fi, la màquina sempre t’espera, tot i que no li agradi allò que tu dius.