Pressupostos i referèndum

Després del fracàs del procés, els separatistes afirmen ara que el seu objectiu és la celebració d’un referèndum pactat i exigeixen, a canvi d’aprovar elsPressupostos, que el Govern espanyol habiliti una taula per negociar-lo. Davant de la negativa dePedro Sánchez, l’acusen de comportar-se comMariano Rajoy, que en el seu moment va concloure la qüestió amb el famós “ni vull ni puc”. També des d’altres espais ideològics no independentistes, comUnits Podemi les seves confluències, es repeteix la falsedat que laviabilitat d’un referèndumés una qüestió només devoluntat política. No insistiré en la naturalesa reaccionària de la secessió en democràcia, per egoista i frívola, ni tampoc en el caràcter tòxic dels referèndums per dirimir passions identitàries. L’actualitat del ‘brexit’ ens il·lumina sobre el desastre de les promeses populistes. Per al gran federalista canadenc,Stéphane Dion, l’ideal democràtic ens convida a viure junts, integrant les nostres petites diferències a una comunitat política més gran, mentre que la secessió demana als ciutadans trencar els seus llaços de solidaritat sobre la base de pertinences etnolingüístiques. Per això la secessió no és un dret en democràcia i la nostraConstitucióno n’és una excepció.

Ni referèndum pactat ni consultiu

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Contra el que prediquen els independentistes o sectors del sobiranisme, comAda Colau, tot i que hi hagués voluntat política per part del Govern espanyol elreferèndum pactatde què parlen no és possible ni avui ni demà. El Tribunal Constitucional ha sentenciat de manera inequívoca que introduir eldret a la secessióexigeix una reforma agreujada del text de 1978. És un procés llarg i complicat que, com detalla l’art. 168, requereix l’aprovació per una majoria de dos terços del Congrés i del Senat, la dissolució immediata de les Corts i una altra ratificació per part de les dues cambres i, finalment, la celebració d’un referèndum a tot Espanya. Així doncs, l’única opció que tindria un Govern a Madrid que volgués negociar l’autodeterminació seria impulsar una reforma d’aquest calat, però amb zero garanties d’èxit. 

Tampoc és possible una referèndum consultiu només a Catalunya a partir d’una interpretació laxa del’article 92. El TC ha deixat molt clar en diverses sentències que "no pot sotmetre’s a consulta popular autonòmica –referendària o no– qüestions fonamentals que van ser resoltes en el procés constituent" i que, per tant, la redefinició del subjecte titular de la sobirania ha d’encarrilar-se a través de la reforma constitucional prevista a l’article 168.El 2014, aquest tribunal va afirmar que les referències aldret a decidirno són inconstitucionals, però va convidar el Parlament a formular un proposta dereforma agreujada, cosa que els separatistes no van fer. Així doncs, quan afirmen haver exhaurit totes les vies, és una altramentida. El cert és que un referèndum pactat és una quimera, l’absurd és que hi insisteixin per condicionar el seu recolzament a uns Pressupostos. Per això és probable que acabin acceptant la contraoferta d’una comissió descafeïnada per votar els comptes i continuar guanyant temps.