Anar al contingut

El model sanitari català

La necessària reforma del sistema hospitalari

JOAN CORTADELLAS

La necessària reforma del sistema hospitalari

Francesca Zapater

Molts professionals demanen replantejar el paper dels hospitals i donar a l'atenció primària un rol més actiu

No fa gaires setmanes que l’atenció primària de salut es va situar de ple a l’agenda pública a causa de la vaga que van protagonitzar els seus treballadors i treballadores durant cinc dies. La protesta va servir per posar sobre la taula diversos temes, entre els quals s'hi troben les condicions laborals, contractuals i econòmiques dels professionals, però també qüestions més de fons, com el paper dels metges de família en el procés d’atenció al patiment i la malaltia, la relació entre els nivells assistencials, la qualitat de les consultes o els recursos que es reclamen per a l’atenció primària, en concret un 25% del pressupost sanitari. Són temes que afecten el model sanitari català i que difícilment poden ser resolts amb una vaga, però que són de cabdal importància per a la població i que com a societat convé abordar.

Una de les característiques del nostre sistema sanitari és la forta presència hospitalària, heretada de la xarxa d’hospitals comarcals i locals provinent de segles passats i potenciada durant la gestió autonòmica de la sanitat, des del 1981 fins els nostres dies. Així, a l’època de creixement pressupostari prèvia a les retallades, que es van produir a partir del 2011, a Catalunya es van construir nou hospitals, amb els què hem arribat a un total de 65 (a part dels centres sociosanitaris).

Aquesta gran xarxa hospitalària ha originat un ús extens dels seus serveis, segons el principi que l’oferta determina la demanda, i ha assumit un conjunt d’activitats que poden ser dutes a terme en altres àmbits de menys complexitat i cost. D’aquesta manera, els hospitals s’han convertit en l’eix del sistema, relegant l’atenció primària a un paper secundari, en contra de totes les recomanacions, incloses les de l’Organització Mundial de la Salut. A més, amb la crisi econòmica es va optar per reforçar l’atenció especialitzada i hospitalària, que l’any 2017 ja va consumir el 56% de la despesa sanitària, quedant per a l’atenció primària un insuficient 15%.

La majoria d’hospitals són concertats

El nostre model ha interessat nombrosos agents, fonamentalment tot l’entramat d’entitats concertades (privades i altres) que gestionen i ostenten la propietat de la majoria dels centres (només vuit dels 65 són totalment públics), i les indústries de biomedicina i farmàcia que tenen el seu mercat més important en la medicina hospitalària. Els resultats no són tan bons com pot semblar, tal com demostren molts autors que han proporcionat evidències del superior benefici dels sistemes sanitaris fortament basats en l’atenció primària i del mal que pot provocar ser atès en un hospital quan el problema pot ser resolt en un centre d’atenció primària.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La reclamació de canvi de model que es fa des de molts sectors professionals, com el Fòrum Català d’Atenció Primària, Rebel·lió Atenció Primària o La Capçalera, i socials, com Marea Blanca, i que van assumir molts vaguistes, comporta pensar en una millor distribució dels recursos, replantejar el paper dels hospitals i donar a l’atenció primària un rol més actiu en les diferents tasques assistencials. I, per suposat, més pressupost.