A propòsit d'un anunci de maquinetes d'afaitar

Segurament, el lector d’aquest article ja estarà al corrent de la polèmica campanya publicitària que va iniciar fa uns dies la marca de maquinetes d’afaitar Gillette en què es parla de la masculinitat des de dues perspectives molt diferents: la del mascle, entès com a individu amb una conducta respecte a la dona invasiva, denigrant i dominant, i l’altra, molt més amable, ens ensenya una sensibilitat també masculina que defensa una actitud igualitària i sensible cap a elles.

Aquest anunci ha provocat un gran enrenou entre el sexe masculí, perquè alguns interpreten que s’ha donat una imatge distorsionada i massa humiliant del gènere. L’anunci no és més que una reflexió sobre les tòpiques conductes masclistes adquirides a base de molt temps de dominació masculina, que per desgràcia es repeteixen diàriament. Avui dia els homes, almenys del primer món, passem per un tràngol de conscienciació sobre com som, qui hem sigut i qui hauríem de ser. La societat ens exigeix posar-nos davant el mirall per veure la conducta que tant ens ha desacreditat al llarg dels segles. Avui hem de corregir tantíssimes coses en tan poc temps que no és una tasca fàcil.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Alguns assumeixen aquest procés amb valentia i amb la humilitat necessària per reconèixer que la nostra generació ha de ser la que definitivament canviï de mentalitat. Requereix un esforç immens, però, necessari. Però, això sí, tants segles de dominació no es poden esborrar de sobte. Gillette, com totes les marques que volen publicitar-se, ha trobat de manera oportunista un bon fil per estirar. Els 20 milions de visualitzacions 'online' ho avalen. Immediatament, una marca de rellotges s’ha sumat a la pinya d’ofesos i ha contestat a Gillette amb un vídeo que destaca, amb un cert victimisme, l’aspecte positiu de ser home. En l’anunci es parla del gran nombre de soldats homes que moren en la guerra, destaquen que la majoria dels suïcidis els protagonitzen ells i que una gran majoria de persones sense sostre són homes i no dones. De manera que ja tenim anuncis per a tothom.

En qualsevol cas, i a part del profit que les dues marques obtenen de la polèmica, és molt bo que es debati sobre la convivència entre homes i dones amb l’objectiu d’enterrar les velles conductes masclistes i ser la primera generació en la història que aconsegueix corregir-les. No obstant, em preocupa que, mentre es treballa en això, les xifres de víctimes de gènere no descendeixin. ¡Queda tant per fer!