Al contraatac

¿'Quo vadis', Guillermo?

Fa més de sis anys Monago va apel·lar, quan era president extremeny, a l'argument testicular per a un problema que, en el fons, continua sent el mateix. Llavors, en què quedem Guillermo: ¿collons o raons?

Es llegeix en minuts
La modificación de la Ley de Caza y propuesta para reivindicar la Transición Española y salvaguardar la unidad de España, temas pricipales del Pleno de la Asamblea de Extremadura

La modificación de la Ley de Caza y propuesta para reivindicar la Transición Española y salvaguardar la unidad de España, temas pricipales del Pleno de la Asamblea de Extremadura / Europa Press TV (Europa Press)

Fa anys que conec Guillermo Fernández Vara. El president extremeny és un tipus afable, llegit, convençut que la igualtat és el gran objectiu social i respectuós amb les idees alienes. A més és del Barça, la qual cosa ens ha ofert alguna conversa monogràfica sobre tàctiques, fitxatges i sistemes, d’aquestes que no condueixen a res, però que es disfruten un munt. Fins i tot ens hem felicitat algun Nadal. Tot i que també hem parlat de política, és clar, i especialment de Catalunya i el seu encaix a Espanya; davant del micròfon i fora d’aquest.

No estem d’acord en tot, no ho hem estat mai; però això tampoc ha impedit que ens entenguéssim perquè no és una persona que apliqui el frontisme com a filosofia de vida. Jo tampoc. Quan fa anys el llavors president extremeny, José Antonio Monago, es va encarar amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, per unes declaracions d’aquest sobre l’escassa rendibilitat de portar l’AVE a Extremadura, deixant-li anar allò de: “'si tens collons', digues-m’ho a la cara”, jo vaig pensar: “Guillermo no hauria parlat així”.

¡És clar que els extremenys estan carregats de raó al queixar-se de la merda de connexions ferroviàries que tenen! ¡És clar que Trias hagués pogut ser més delicat si volia reclamar un millor finançament per a Catalunya! Però amb insolències no se superen les diferències, només es fan més profundes les bretxes. Per això em demano què hi pinta Fernández Vara recolzant una moció al Parlament d’Extremadura perquè s’apliqui el 155 a Catalunya, “de manera ferma”, es controli TV-3, l’educació, els Mossos i no sé quantes coses més. M’ho pregunto i m’ho responc: és el tsunami. La clau està en l’embogida competició per veure qui és més espanyol, més patriota i menys tolerant amb els irredempts independentistes.

Notícies relacionades

Ciutadans i el PP ja rivalitzaven, però com Vox ha posat el turbo i ha guanyat la meta volant d’Andalusia aquí s’ha posat a córrer tot déu. “¡Maricon, l’últim!”, seria una frase molt oportuna: incorrecta i d’un altre temps, però insolent i sense complexos, com els agrada dir a alguns dels participants en la carrera. Ja sé que quan el corrent és tan fort resulta molt complicat navegar a la contra, però tampoc és necessari abandonar-se. Fernández Vara –i altres barons socialistes- saben que missatges com aquesta declaració institucional del Parlament extremeny enforteixen els partidaris de la unilateralitat, però també molesten a molta altra gent a Catalunya que fins i tot no estant per aquesta tasca se sent agredida. Han passat més de sis anys des que Monago va apel·lar a l’argument testicular per a un problema que, en el fons, continua sent el mateix. Llavors, en què quedem Guillermo: ¿collons o raons?

.