¿Encerta algú la recaptació prevista?

Rècord de recaptació. És el que té previst la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2019 que va entregar al Congrés. Des del’oposició, s’ha criticat el que, segons el seu parer, és un excessiu optimisme per part de l’Executiu: 227.356 milions d’euros, amb una alça del 8,3% respecte a l’estimació per al 2018 i del 9,5% davant l’efectivament recaptat, quan està previst que l’economia creixi quatre dècimes menys (2,2% davant el 2,6% de l’any passat).

Pot semblar màgia, però es combinen ingressos d’un exercici que entren a la caixa pública al següent pelSubministrament Immediat d’Informació (SII) dissenyat per l’anterior titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro, amb noves figures tributàries o pujades selectives de gravamens ¿Resultat? Una allau d’ingressos.

Si els comptes s’arriben a aprovar (si no seran com un programa electoral del PSOEprograma electoral del PSOE), el temps dirà si les previsions són inflades. En tot cas no seria una novetat: els de l’any passat es van quedar uns 2.400 milions per sota de l’estimat, segons l’avenç de liquidació.

De fet, Montoro va ingressar durant el període en què va custodiar les arques públiques (2012-meitat del 2018) uns 34.000 milions menys dels que havia estimatuns 34.000 milions menys, cosa que suposa una desviació anual mitjana de gairebé 5.000 milions anuals, molt similar a la dotació prevista per a aquest any per a infraestructures. La segona meitat del 2018 ja va estar sota la batuta del PSOE. 

L’exercici en què més va errar Montoro en la previsió d’ingressos va ser el del 2013, amb una desviació de 9.013 milions. Però no ha sigut el pitjor. En això el van superar la ministra socialista Elena Salgado el 2009, amb 45.561 milions menys dels pressupostats; i el seu correligionari Pedro Solbes el 2008, amb 30.082 milions. A tots dos la crisi els va agafar de ple.

El cert és que, en etapes de bonança econòmica, s’ha recaptat més del previst. Ho van aconseguir tant el que fos el totpoderós vicepresident econòmic del PP, Rodrigo Rato (avui a la presó), i fins i tot Montoro ael 2000 (en aquella etapa ja era ministre d’Hisenda), Solbes i Salgado el 2010.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Si ens atenim als precedents, des del 1998, les previsions d’ingressos van quedar curtes i la realitat va superar les estimacions en 10 exercicis. D’aquests, cinc van ser amb ministres d’Hisenda del PP, Rato i Montoro; i uns altres cinc amb titular de la cartera socialista, Solbes i Salgado.

En canvi en uns altres 11 exercicis, els rectors dels comptes públics van ser massa optimistes i els ingressos reals van ser menors (vuit amb ministre popular, en concret, Montoro; i tres amb socialista, Solbes i Salgado) ¿Conclusió? Són pre-supostos, encara sort que després es fa la liquidació, tot i que llavors gairebé ningú recorda les previsions.