Anar al contingut

Anàlisi

«Patada, patapum, 'p'arriba'»

JORDI COTRINA

«Patada, patapum, 'p'arriba'»

Toni Aira

El Govern i la Generalitat han tornat a ajornar decisions reals, però van guanyant temps, tot i que sigui amb un espectacle molt poc vistós

Una reunió que acaba en l’anunci d’una altra reunió. Un espai de diàleg que anuncia més espais de diàleg. Tal com està tot, no entusiasma ni sona gaire sexi, però podria haver sigut molt pitjor. Aquest dijous,el Govern i la Generalitat han tornat a ajornar decisions reals, però amb la intenció de no donar-ho tot per perdut. A veure-les venir. Menys és res.

S’atribueix al comte de Romanones aquella frase que diu: "Res millor que crear una comissió, si vols matar un debat". Canviïn 'comissió' per 'taula de diàleg' i tenim el resultat de la reunió Govern-Generalitat d’aquesta setmana. S’han compromès a crear, no, una, sinó dues taules. I algú dirà: flac rèdit de reunió. Bé, doncs no exactament, perquè així de moment s’ha matat el debat sobre si això dels Pressupostos  era impossible. Difícil, sí; per impossible encara no ho donen. Això sí, s’han servit de la tàctica d’aquell popular entrenador basc, Javier Clemente, que aconsellava en un moment donat del partit donar a la pilota "patada, patapum, p'arriba”. I a guanyar temps (jugant molt poc vistós, això sí).

En tot el que implica l’estratègia de Pedro Sánchez s’intueix la mà del seu cap de Gabinet, Iván Redondo, hàbil en general i en concret respecte als Pressupostos Generals, a l’hora de projectar que al president socialista ja li pot anar bé una cosa i l’altra, la seva aprovació o no. I és que, segons el missatge que ha calat en els mitjans, Sánchez ja ha pogut projectar l’aspecte positiu i social que tindrien els seus Pressupostos per als ciutadans i, alhora, si no passen el tràmit, sempre podrà dir que no ha cedit al "xantatge" dels independentistes. A la Moncloa saben que d’això últim (de ser ostatge de Quim Torra i de Gabriel Rufián) l’acusaran igual Ciutadans i el PP, faci el que faci. I ha decidit assumir el risc, a veure si encara pot tapar l’acusació amb inversions.

A la Moncloa també saben que el president necessita vendre una cosa concreta i potent d’aquell 'govern bonic' que ja va estrenar fa uns quants mesos i que de moment no ha donat gaires més rèdits que aquella foto d’equip amb astronauta i jutge estrella incorporats. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El daltabaix a Andalusia podria repetir-se en altres comunitats en pocs mesos, si políticament no hi ha res millor per posar-se a la boca que allò del 'que ve el llop'. A més, i això Redondo ho té estudiat, aquest mètode no li va anar bé ni a Felipe González el 1996 amb la campanya del "dòberman" que alertava lúgubrement sobre "la dreta".

Mentrestant, els independentistes, sense cap altra estratègia aparent que la de mirar de reüll el seu soci de coalició (alhora que adversari electoral principal), han anat preparant el camí el màxim que ara poden i els permet el context de presó i exili per als seus líders. Però també són conscients que alguna millora i alguna cosa han d’aportar a la seva ciutadania en termes de gestió i de millores socials. Si això, de moment, no ho poden guanyar, com a mínim van guanyant temps. Amb un espectacle molt poc vistós, això sí.