Anar al contingut

Petit observatori

El temps que va passant

Josep Maria Espinàs

Soc de la tribu inofensiva de l''anar fent' perquè m'agrada viure en un segon pla

M’imagino la sorpresa i la incredulitat que s’apoderaria del lector si es divulgués aquesta notícia: l’escriptor Josep Maria Espinàs és un candidat al premi Nobel de literatura. És cert que al llarg de la història dels Nobels hi ha hagut alguns escriptors d’una qualitat o importància discutibles. És cert que al llarg de la història d’aquest premi els criteris d’adjudicació s’han anat modificant discretament.

També es concedeixen premis Nobel a personalitats que no tenen cap relació amb el món de les lletres. Sento ignorar, ara, els seus noms, que s’han fet menys populars que els dels escriptors.

I en una pàgina d’aquest diari, a la secció de Cultura i fent referència a un resum del 2018, em vaig trobar aquest titular: ‘L’any sense el Nobel de literatura’. ¿Per què?, em pregunto. La informació d’EL PERIÓDICO, sobre el més rellevant d’aquest any passat, ho explicava: “El premi literari més prestigiós no es va atorgar a causa d’un escàndol sexual que va esquitxar l’Acadèmia Sueca. Un quadre de Banksy es va autotriturar en una subhasta i Màxim Huerta va durar un dia com a ministre”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Llegeixo això quan estic a punt d’obrir la porta del nou dia. Un dia en què no he de provocar ni ser víctima de cap escàndol –espero– ni fer un assalt al palau de la Literatura. Jo soc d’aquella tribu inofensiva de l’“anar fent”.

No és fàcil, per cert. Tot es fa, es desfà i es refà. M’atreveixo a dir que el seriós senyor ‘Fer’ té poca paciència. Deixeu-me acabar amb una de les cançons franceses que tant m’agraden: “Y yo me voy, clopin, clopan, siguiendo el sol, siguiendo el viento / como arranca el vuelo una golondrina, la vida huye demasiado deprisa. .. ”

La fama és un rumor... que serà substituït per un altre rumor.