Obsequis i vida
Regala't una mare
Mai he entès per què diantre ens felicitem quan arriba el dia en què naixem; el dia en què compleixi anys i la meva mare ja no hi sigui sí que serà trist per a mi
zentauroepp1769177 madrid exposicion de la coleccion de regalos de boda de joye190115190316 /
Mai vaig a casaments. Ho vaig decidir fa molts anys i les raons són diverses. No m’agrada que em diguin el que he de menjar, on m’he d’asseure i el que he de regalar. Això últim és el que més em fastigueja. Aquesta barra de posar-te un número de compte grapat a una rònega invitació o donar-te una llista de bestieses ultra cares, perquè tu escullis. El sentit del regal, en general, s’està perdent. És cert que moltes vegades et regalen coses que no vols o no necessites, però ho prefereixo a un regal pràctic sense sorpresa.
Durant el Nadal passat, que per sort ja ha passat, vaig pensar-hi molt. Cada vegada em costa més regalar coses autèntiques. Tot el món ho té tot, i així que passa el temps, és més difícil encertar-la. Sobretot amb la família. Entre el Nadal, els sants, el dia de la mare, el dia del pare, els casaments, els batejos, les comunions, els sopars d’empresa i els maleïts amics invisibles. Ens passem mitja vida regalant i felicitant. Després hi ha els aniversaris, que amb el maleït Facebook ja no cola allò d’oblidar-se’n. I quan tot acaba, apareixen les maleïdes rebaixes.
D’altra banda, mai he entès per què diantres ens felicitem els humans quan arriba el dia en què naixem. Sempre he pensat que això és una cosa que incumbeix a les mares o als pares. Ells són els que van fer l’esforç, els que se suposa que ens estimaven, els que recorden aquell moment a la perfecció. ¡És la seva pel·lícula, no la nostra! ¿A mi de què em serveix pensar que tinc un any més? A veure, m’agrada, no us ho negaré. L’alternativa és la mort i no em ve gens de gust deixar d’existir. Viure és una cosa que intento celebrar cada dia de la meva vida. El dia en què compleixi anys i la meva mare ja no hi sigui, aquell dia sí que serà molt trist per a mi. El meu regal més gran és tenir-la. És una dona culta, vital, sana, divertida i pesadíssima, com totes les mares. Si poguéssim regalar mares per Nadal, jo us regalaria un trosset de la meva. Una abraçada a tots els que van perdre la seva massa aviat.
