Anar al contingut

la ultradreta

Vox també és un problema català

Vox també és un problema català

Roger Palà

Amb un discurs contra l'independentisme i la immigració, l'extrema dreta pot fer forat a les pròximes eleccions municipals

La irrupció de Vox ha dinamitat el tauler polític espanyol pocs mesos abans de les eleccions municipals. Però a Catalunya hi ha qui considera que Vox no és un problema. Segons algunes veus de la dreta sobiranista, la irrupció de l’extrema dreta no ens ha de preocupar perquè és un problema "dels espanyols". És més: centrar l’atenció en Vox implica comprar el "marc espanyol" i fer el joc als partits que no tenen la independència com una prioritat.

És aquesta, però, una actitud curta de vista. Perquè Vox, igual que Ciutadans, pot ser un producte electoralment competitiu a Catalunya. Una forta eclosió del partit liderat per Santiago Abascal podria condicionar majories a molts consistoris, en especial a l’àrea metropolitana de Barcelona. I no és descartable que això passi, perquè durant els pròxims mesos la formació d’extrema dreta es trobarà com peix a l’aigua en un context de forta tensió política entorn del conflicte català.

Durant la precampanya de les municipals el procés continuarà acaparant portades arran del judici al Tribunal Suprem, i la formació ultradretana, que exerceix l’acusació particular contra els líders independentistes, seguirà sumant minuts de ‘prime time’ en mitjans d'arreu de l’Estat. Els mateixos mitjans que, agradi o no, consumeixen massivament molts ciutadans catalans. Un fet que part de l’independentisme sembla ignorar.

Discurs xenòfob exitós

Les grans ciutats de l’àrea metropolitana poden ser un bon terreny de joc per a Vox no només pel 'frame' independentista, sinó també pel seu discurs xenòfob. Un relat que pot fer forat en alguns barris i que ja s’ha demostrat que funciona electoralment: el PP de Xavier García Albiol va conrear els seus millors resultats amb una campanya que duia per lema "netejant Badalona". I no fa gaires anys que Plataforma per Catalunya, amb el seu eslògan "primer els de casa", va aconseguir cert arrelament tant a l'àrea metropolinata com a la Catalunya interior. La PxC de Josep Anglada es va desintegrar producte de les lluites internes i avui només té 9 regidors. Ara, la formació busca acords amb Vox per concórrer junts a les municipals.

Vox també pot ser competitiu a la ciutat de Barcelona, ​​amb un PP en caiguda lliure i amb un Manuel Valls que no acaba de trobar el seu lloc com a candidat de Ciutadans. Vox podria rascar l’electorat més radicalment espanyolista i aconseguir representació, apostant també per un discurs contundent contra Ada Colau, a qui presentarà com una còmplice del separatisme i una impulsora de la "ideologia de gènere".

El possible cap de llista de Vox a Barcelona és una incògnita. El seu portaveu a la capital és Jorge Buxadé, un excandidat de Falange que l’any 2009, com a advocat de l’Estat, va recórrer la consulta per la independència d’Arenys de Munt. Un altre nom amb projecció –però sense cap connexió amb Catalunya o Barcelona– és l’advocat i militar Javier Ortega Smith, l’ariet legal de Vox contra el procés.

Vox ha arribat per quedar-se i pretendre que no és problema nostre no farà que desaparegui.

Temes: VOX Catalunya