LA CLAU
Sánchez, sempre positiu
Els Pressupostos són un projecte polític en un mar d'exabruptes i ocurrències
GRAF8146. BURGOS, 13/01/2019.- El presidente del Gobierno y secretario general del PSOE, Pedro Sánchez (c); la secretaria general del PSOE de Burgos, Esther Peña y Luis Tudanca (i) durante la presentación de la candidatura de Tudanca a la Presidencia de la Junta de Castilla y León, hoy en Burgos. EFE/Santi Otero /
Una de les claus del nostre temps és el predomini del pensament negatiu (recordem allò de Van Gaal: "Siempre negativo, nunca positivo"). Ho estem veient amb claredat en el cas del 'brexit'. El fracàs del 'better together' en el referèndum ha obert la porta a una desesperada campanya de Theresa May per forçar un acord de sortida amb la Unió Europea. Vist així, el 'brexit' sense acord és gairebé tan desastrós com ho era seguir a la UE a la campanya de Nigel Farage i Boris Johnson. És el que té aquesta manera de raonar que ens acaba forçant a decidir entre el dolent i el pitjor. Ara resulta que als euroescèptics se’ls va oblidar que hi havia una cosa pitjor per seguir a Europa: anar-se’n de males maneres. Una cosa semblant al que els passa a algunes multinacionals nord-americanes: hi ha una cosa pitjor que la plutocràcia de Washington i és la iconoclàstia de Donald Trump. Com deia el refrany sempre podem anar a pitjor i si el punt de partida és descoratjador llavors el punt final acostuma a ser indesitjable.
La incertesa actual és encara més insofrible per la falta de projectes formulats positivament. A les escoles no es fa una altra cosa que anunciar-los als nens el negre horitzó que els espera, els mercats desconfien de tot veient fantasmes de bombolles per tot arreu, els ecologistes pronostiquen la imminència de l’hivern sideral, les religions i les sectes, el final del món i els polítics les set plagues si no governen els seus. El discurs públic es tenyeix d’aquesta lògica tan inhumana del com pitjor, millor. Absurd raonament per a éssers com els humans que són essencialment finits tot i que ho oblidin habitualment.
En aquest ombrívol panorama sorgeix esporàdicament algun bri d’esperança que ràpidament s’intenta combatre qualificant-lo d’ingenu i il·luminat Els Pressupostos que ha portat Pedro Sánchez al Congrés serien una revindicació del pensament positiu. Traspuen confiança en el futur d’Espanya, en la seva capacitat econòmica i de la seva voluntat aglutinant. Beuen de l’optimisme de pensar que Podem i l’independentisme els aprovaran. Però, per damunt de tot són una proposta abans que una crítica. Haurien de debatre’s perquè realment són un projecte.
