Petit observatori
És temps d'homes i dones
L'anomenada revolució femenina no és elitista, sinó un fenomen històric que ja està influint en la humanitat
zentauroepp46239390 mujeres analistas el periodico181215195821 /
En diversos moments de la meva vida, alguns periodistes i també alguns amics m’han fet algunes preguntes incontestables per a mi. No pel tema, que podia ser indiscret o ignorava, simplement perquè era una pregunta generalitzadora. Per exemple: “¿Què penses dels joves d’avui dia?”. Com si la joventut no fos una pluralitat, no reductible a una frase sentenciosa. Així creixen els tòpics, que són un lamentable menyspreu a la diversitat.
De vegades, les respostes poden ser brillants, però només que es tingui un modest coneixement de la joventut caldria afegir a la resposta una reserva necessària. Però ¿és admissible dictaminar com és la joventut? Hi ha un notable risc d’error. Compartit en moltes ocasions i tractant diverses matèries.
És extraordinària la facilitat amb què dictaminem. Ho fem amb una sorprenent rotunditat o convicció. Parlem sentenciosament de la joventut i de la vellesa, dels catalans i els castellans, dels nois i les noies, alimentant uns tòpics que s’han anat diluint per l’evolució de les formes de vida.
Les dones d’avui dia han aconseguit amb una naturalitat evident l’accés a càrrecs polítics i a les modernes tecnologies.
He començat aquest article preguntant-me què pensen els joves d’avui. És convenient saber-ho. Però ja fa temps que en determinats àmbits i moments és indispensable escoltar què diuen les dones. Perquè l’anomenada revolució femenina no és elitista, sinó un fenomen històric que ja està influint en la humanitat.
No sé que pensaria, avui, el gran clàssic Orestes, que va sentenciar: “Les dones sempre han estat una feixuga càrrega per al destí dels homes”. Realment, els grans clàssics grecs són d’un altre temps. De tota manera, els moderns també han dit els seus disbarats. Michelet va escriure: “La dona és el diumenge de l’home”.
