Una dona millor

L’estratègia és clara i contundent. Sense fissures, amb una coordinació que sembla estudiades i programada: primer, amb anècdotes, amb comentaris al marge, amb breus intervencions; després, amb asseveracions més endurides i amb pactes de futur. La idea subjacent és que les dones disfruten de privilegis pel fet de ser dones. Que la discriminació positiva (si és que hem de dir-n’hi així, quan hauríem de parlar només de justícia) oblida que també hi ha homes que pateixen violència. L’argumentació és tan feble que, fins ara, només es podia utilitzar a la barra d’un bar, com un acudit dolent, vomitiu. La novetat és que comença a imposar-se en l’imaginari polític, i justament ho fa perquè és així de feble i mesquina. No poden anar contra la violència en general, perquè això seria entrar a la selva, però sí que defensen que els lleons no es mengin les gaseles sinó que tot és més complicat, i que la llei que regeix la selva és com és i no s’ha de reformular en benefici de les dones.

Ho diu, per exemple, Isabel Díaz Ayuso, del nucli dur de Pablo Casado: "Per ser una dona millor no he de ser feminista". Per descomptat. Que no pateixi. Però per ser un ésser humà millor, sí. Ser feminista no és sobresortir com a dona, sinó pensar que vivim en un planeta on les dones estan sotmeses al poder masculí. I pensar que només amb rigor i consciència col·lectiva es pot lluitar contra el menyspreu i la humiliació.