Confiança en la gent
Els ulls del nou any
Qüestionar-nos i qüestionar què fem, com i per què hauria de ser una obligació ètica. No podem renunciar a l'exercici de les llibertats i dels drets, a la idea de la justícia social
L’inici d’un nou any s’acostuma a encarar amb diferents graus d'incertesa i d'esperança, però la meva sensació per al 2019 –i veig que no sóc l’única—és la de la certesa que la situació política al nostre país no remunta encara. Comencem aclaparats per la imminència dels judicis, aclaparats per la representació institucional de l'extrema dreta de baixos instints, aclaparats per la violència contra les dones al carrer --en lamentables discursos polítics i en el racó més íntim de les cases--, aclaparats per la nostra impotència per canviar les coses.
Malgrat tot, em quedo amb la gent, i fio l'esperança a aquells que miren als ulls del qui tenen davant i als ulls del món. En aquests anys la vida me n'ha posat molts davant, i no vull oblidar-ho ni deixar de sorprendre’m davant els que es mostren incapaços de fer-ho... què hi pot haver de més important que les persones? Una idea? Una "cosa"? Em trec el barret davant els que amb una senzilla campanya com la de #BaltasarDeVeritat ens han fet fet veure l’absurditat d’embetumar rostres reials quan tenim tanta gent de color dins les nostres comunitats; dels músics i cantaires que van portar el Messies de Händel l’altre dia davant la presó de Lledoners; davant la quantitat de mantes recollides en 48h responent a la crida de Proactiva Open Arms; davant l’Elvira que un dia es va aturar a parlar amb el Pedro i el va acompanyar a la Fundació Arrels… Només calia mirar amb uns altres ulls als ulls dels altres.
Notícies relacionadesI de les mirades als gestos i d’aquí a les preguntes… qüestionar-nos i qüestionar què fem, com i per què hauria de ser una obligació ètica: per a què? per a qui? No podem renunciar a l’exercici de les llibertats i dels drets, a la idea de la justícia social, d'entendre el món com un espai compartit per a tothom, cadascú des de la seva responsabilitat.
Que allí on no hagin arribat els Reis d’Orient hi arribem nosaltres: una mica més de sentit comú, compassió i mirada llarga. Se’ns presentarà l’oportunitat de demostrar-ho a cada cantonada.
Proactiva Open Arms Refugiats Racisme Violència de gènere Els Reis Mags Polítics catalans presos Solidaritat