Pobre Valls

Quan érem petits i miràvem partits de futbol a la tele, la meva àvia reaccionava així davant de l’esclat de crits i d’indignació que expressàvem quan estàvem disconformes amb una decisió arbitral: "¿Que us penseu que us senten?”. No ens sentien, és clar, ni àrbitres ni jugadors, però era una forma de deixar anar la ràbia, perquè el que importava no era que ho sabessin sinó que nosaltres poguéssim deixar anar la ràbia. Vaig pensar en aquest episodi al saber la reacció de Manuel Valls al discurs reivindicatiu de Marc Artigau. Pel que sabem, l’alcaldable de 'no-se-sap-què' es va aixecar i va proferir exabruptes contra l’al·legat del guanyador del Premi Pla, amb un posat irat, ostensiblement ofès, amb gesticulacions contra una pantalla, com passava quan érem petits i miràvem partits de futbol per la tele.

Ho va fer perquè no va poder evitar-ho. Si aquesta és la causa, és trist que un polític tingui l’ànima de 'hooligan’, tan arravatat i tan poc elegant. No sé si és pitjor això o que fos una sobreactuació prevista, com ha dit Ada Colau, "una ‘performance’ calculada". En qualsevol cas, volia focus. El que no li perdono és que prengués el nom de Pla en va. "¡Pobre Josep Pla!", va proclamar amb dolor. ¿Què hi té a veure? Si el premi hagués estat el Sant Jordi, ¿també hauria dit "pobre sant Jordi"? ¿O “pobres Antigues Caixes Catalanes”, que també convoquen un – “pobre sant Joan” – premi de novel·la en català?