La vella gramola que mola

Quina meravella són les paraules, que ens ajuden a dir coses molt i molt diverses utilitzant només unes quantes lletres. La pràctica ens demostra que una de les més importants és la lletra a. Parlar, patir, passar, pagar, rapar... "I està clar que li paga la seva paga, el papà." La lletra pe acompanya una a i multiplica la seva expansió: pal, pas, pam, pala... Una cosa que en català augmenta: una delicada 'papallona' i una rotunda 'patacada'.

El lector que hagi seguit aquestes mostres lingüístiques veurà clara una demostració de la immensa riquesa que conté una llengua. Quanta complexitat i quanta capacitat creativa. Atenció, al Gènesi es pot llegir això: "En aquell temps hi havia una sola llengua". Jo soc un ignorant de la història i no sé com es produeix aquesta evolució tan extraordinària dels llenguatges i, no cal dir-ho, de l’aparició dels diccionaris.

Una afirmació profètica del poeta Horaci em deixa sorprès: "Renaixeran moltes paraules que han caigut en desús, i n’apareixeran altres que s’utilitzaran amb tots els honors". Aquella afirmació tan llunyana sembla una predicció que es confirmaria avui. I aquí entra en joc una observació o una predicció que, vista avui, sembla prodigiosa. És la vitalitat dels nous costums. ¿Qui podria preveure l’aparició de noves modes i nous llenguatges?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La meva llarga vida m’ha permès comprovar l’evolució dels costums. També els tics han imposat modes i canvis. Un dia jo comentava amb una amiga uns projectes i en un moment determinat ella va dir, satisfeta: "Això mola". ¿Em permeten una mica d’humor? A mi m’interessa molt saber que existeix el verb 'molar'. Reconec que a mi em mola molt escoltar un disc de jazz, sobretot en una vella gramola.