El tauler polític
Idiotes i estúpids de les dues vores
No és equidistància creure que s'ha de combatre l'exercici autoritari del poder ni negar-se a cobrir amb la bandera dècades de corrupció
captura-10
La frase del mosso al CDR “¡La República no existeix, idiota!” no assolirà la repercussió històrica de la frase “¡És l’economia, estúpid!”, amb la qual Clinton va arribar al poder el 1992, però totes dues expressen a la perfecció el nivell d’embafament davant de la negació reiterada dels fets.
Equidistància ha sigut una de les paraules fetitxes del procés. A aquesta terra enmig de dos punts han sigut llançats tots els que es neguen a formar part del realisme màgic independentista. La dreta espanyola envalentida també expulsa a aquests llimbs tots els que no estan disposats a allistar-se a les ‘gestes bèl·liques’. És a dir, els que es neguen a defensar la pau fent la guerra. La tropa dels dos exèrcits s’encarrega a les xarxes d’emprenyar amb idèntic afany l’irredempt.
Notícies relacionadesL’estratègia de tots dos té elements en comú. La volença per repartir estigmes de traïdor i negar ideologia al que es nega a participar en aquest inacabable conflicte de fe i tribu. Sempre culpant l’enemic exterior de tots els mals, fins i tot de les misèries pròpies. La calor de la tribu: la més antiga de les drogues, el més addicte dels jocs. No és equidistància creure que s’ha de combatre l’exercici autoritari del poder. També quan un Govern, en comptes de lluitar per canviar una llei, la menysprea, oblidant que la llei és l’últim refugi del feble. No és equidistància denunciar la utilització dels mitjans públics com mers òrgans propagandístics governamentals. Tampoc ho és defensar els drets dels ciutadans i exigir que la sanitat i l’educació siguin prioritàries. Ni negar-se a cobrir amb la bandera dècades d’una corrupció sistèmica que va saquejar les arques públiques i va enriquir els que ara diuen defensar el poble. No és equidistància creure que la fraternitat dels pobles és una bona idea. Fins i tot que val la pena lluitar per una xarxa ferroviària decent. A Catalunya i a Extremadura.
No és un lloc entre dos punts. No és equidistància. És ser d’esquerres, idiotes i estúpids de les dues vores.
