Anar al contingut

Petit observatori

El caos de la meva biblioteca

Fernando Bizerra Jr

El caos de la meva biblioteca

Josep Maria Espinàs

A vegades apareix la situació més estúpida: sé que tinc aquell llibre, però busco i no el trobo

Sembla que havent passat els 90 anys seria raonable dedicar-me a l’amenitat dels entreteniments. A casa tinc una colla de coses per fer. Però no soc un ciutadà gaire raonable. Podria llegir una colla de llibres que fa temps que esperen que els faci baixar dels prestatges, i em diuen per estimular-me: n’hi ha que t’agradaran.

Ja ho sé, i m’ho he dit més d’una vegada. Però estiro el braç per agafar un volum d’un prestatge, el fullejo i el torno a deixar on estava, al prestatge de dalt. Potser és un pecat tenir arraconats uns llibres plens d’idees i que, a més, poden ser instructius o apassionants.

Segurament pateixo la malaltia de l’escriptor que està envoltat de llibres i no oblida que a ell li toca escriure un llibre i encara no ha arribat a la meitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

A vegades em ve a veure un escriptor que em diu, admirat: “¡Tens una bona biblioteca!”. Francament, això no és veritat, no tinc llibres importants, el que passa és que l’acumulació de volums als prestatges reconec que fa un cert efecte. Però a vegades apareix la situació més estúpida: sé que tinc aquell llibre, però busco i no el trobo.

Sé que podria superar el caos posant els llibres a terra, reunir-los per temes... o per autors... o pels volums, que fan més bonic, grans i amb esplèndides il·lustracions... Els colors dels lloms tampoc em serveix: n’hi ha de grisos, de grocs, de blaus... ¿On he de posar un llibre que és una història dels transports? Avui que hi ha tants ordinadors es podria haver inventat un ordinador de llibres. ¿La “història de les monedes” on el poso? ¡Auxili! Ja fa temps que em considero definitivament derrotat.