Anar al contingut

ANÀLISI

Vox, el partit que no estima les dones

PAOLO AGUILAR

Vox, el partit que no estima les dones

Carmen Domingo

Són suficients 12 diputats perquè ens adonem de la importància d'anar a votar i, m'atreviria a dir, de votar bé

Comença el 2019 amb dues pèssimes notícies per a les dones: la decisió de l’Audiència de Navarra de mantenir en llibertat els membres de ‘La manada’ i l’assassinat de la primera víctima de violència masclista, una jove de 26 anys, en mans de la seva parella. A aquestes dues se’n suma una tercera, pèssima: Vox, formació política el portaveu de la qual a Andalusia és l’exjutge Francisco Serrano –inhabilitat pel Tribunal Constitucional per prevaricar des del seu càrrec de jutge per la tutela d’un menor de pares separats–, va reiterar la seva amenaça al PP i Cs de negar-los el seu recolzament a la investidura de Juanma Moreno si no es comprometen a eliminar, “entre altres”, el punt 84 del seu acord programàtic, on diuen que duran a terme, “amb dotació pressupostària suficient”, les mesures contingudes en la llei de prevenció i protecció integral contra la violència de gènere, al considerar-ho, els de Vox, “ideologia de gènere”.

Votar bé

És 2019 i de poc serveix escandalitzar-se amb les polítiques masclistes defensades per Bolsonaro en la seva recent presa de govern al Brasil quan l’enemic està a casa i, malgrat els 976 assassinats de dones des del 2003, n’hi ha prou amb 12 diputats perquè ens adonem de la importància d’anar a votar i, m’atreviria a dir, de votar bé.

Provo llavors d’entendre què és “ideologia de gènere” i conèixer la demanda de Vox i llegeixo el punt 70 del seu programa electoral: “Derogació de la llei de violència de gènere i de tota norma que discrimini un sexe de l’altre. Al seu lloc, promulgar una llei de violència intrafamiliar que protegeixi de la mateixa manera ancians, homes, dones i nens. Supressió d’organismes feministes radicals subvencionats, persecució efectiva de denúncies falses. Protecció del menor en els processos de divorci”. Dit així, penso, si un home matés la seva exdona, no seria considerat violència de gènere, perquè ja no és la seva família, i tindria menys condemna i, llavors, apareix la perversió que defensen: la mateixa llei que ens hauria de protegir, ens obliga a viure amb el nostre maltractador perquè aquest pogués ser penalitzat com a tal. O sigui, si et separes del teu maltractador, aquest no serà la teva família i la seva violència –assassinat inclòs– no serà intrafamiliar. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

És clar que, arribats a aquest punt, potser no fa falta preocupar-se, perquè si el Parlament andalús incompleix una llei orgànica sorgida d’un Pacte d’Estat d’àmbit estatal, podria ser acusat de rebel·lió. Potser hem de donar-li la raó al PP i Cs i potser cal aplicar el 155 per inconstitucionalitat, però serà a una altra autonomia.

En fi...

Queden una mica més de tres-cents dies de l’any i alguna elecció està pendent, i només se m’ocorre pensar que tant els que promocionen Vox amb els seus vots, com els que el sustenten des del PP i Cs, i també aquells que s’abstenen d’anar a votar (un 41,35% a Andalusia), haurien de reflexionar sobre el que fan per no acabar sent còmplices d’unes exigències de l’extrema dreta que poden augmentar el nombre d’assassinats. Ja ho va dir Martin Luther King: “No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels sense ètica. El que més em preocupa és el silenci dels bons”.