El desafiament de Vox

Els dos partits de la dreta espanyola amb representació al Congrés tenen un problema que es diu Vox. El desig legítim del PP i Ciutadans d’aconseguir el canvi polític a Andalusia els ha encegat fins al punt que no han calibrat en absolut les conseqüències polítiques de pactar amb un partit d’ultradreta xenòfob i masclista.

El primer envit que els ha llançat Vox no ha anat pel flanc català, en què podrien haver trobat consens en la coincidència de l’exaltació dels valors de la pàtria o en la petició reiterada de l’aplicació del 155 a Catalunya. Contra el pronòstic de populars i taronges, la primera línia vermella que ha establert Vox per recolzar un govern del PP i Cs a Andalusia és que s’elimini la dotació pressupostària per a la llei de violència de gènere.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per això resulta xocant que els partits que lideren Pablo Casado i Albert Rivera s’hagin aventurat a aliar-se amb un soci que si segueix el patró dels seus homòlegs europeus continuarà marcant perfil propi burxant en les contradiccions dels partits de dreta i en els complexos dels de l’esquerra.

Vox creu que té un camí per recórrer a Espanya en les pròximes municipals i europees esgarrapant vots del PP i Cs i no es moderarà per "l’oportunitat" de propiciar el canvi a Andalusia. Al contrari, la por de les dretes a perdre vots els pot portar a endurir el seu discurs i acabar diluint-se en el de Vox amb el risc que als votants els agradi més l’original que la còpia. Avui ha sigut la negació de la violència masclista i demà pot ser la petició del tancament de les mesquites a Andalusia. El PP i Cs han apostat temeràriament per infravalorar els riscos d’aliar-se amb la ultradreta. I ens pot sortir molt car.