LA RODA

El gran calaix de sastre

La llengua evoluciona amb l'actualitat, no sempre com ens agradaria

1
Es llegeix en minuts
diccionario-rae

diccionario-rae

Vet aquí un article per buidar una mica el calaix de sastre. No he llegit La màgia de l’ordre, el best-seller de Marie Kondo, però m’han explicat de què va: se suposa que si ordenes la teva vida exterior, la interior també se’n beneficiarà. Per això és aconsellable, un cop l’any, fer neteja i oblidar-se d’aquells retalls de diari i notes que fa temps que arrossegues. Si no han trobat el seu lloc fins ara, potser és perquè no donaven prou joc. O potser eren massa complexos per liquidar-los en una columna. Aquest calaix de sastre, doncs, guarda sobretot anotacions de tipus lingüístic...

L’ús i abús de la paraula gran a les xarxes socials, per exemple, tan donades al menyspreu però també a la hipèrbole. Ara tothom ha de ser “gran”: el gran Miguel Noguera, la gran Natalia Ginzburg, el gran tomàquet raf. Ja no n’hi ha prou de ser algú i prou. Si no et consideren gran, malament rai.

L’ús esbiaixat del concepte “quilòmetre zero”, que en realitat vol dir producte de proximitat, però cada cop és més relatiu: l’entrecot de vedella de Galícia, per exemple, ¿és de quilòmetre zero a Barcelona? Hi ha restaurants que creuen que sí.

L’ús de metàfores mèdiques en el món de la política, com ara la del “cordó sanitari”, que des de Ciudadanos van aplicar contra el Procés i ara es replica contra Vox. Es comença parlant de cordó sanitari i de seguida tindràs algun beneit que et demanarà que “desinfectis” els que no pensen com ell.

Les discrepàncies de la població a l’hora d’acomiadar-se en els correus electrònics. És a dir, el grau de confiança que va de les “cordialment” als “petons”, passant per les “salutacions”, “records” “salut” i “una abraçada”. Ah, i la nova moda: acomiadar-se amb un “seguim!”, o més aviat “seguim!!!”.

Notícies relacionades

La desaparició d’allò que se’n deia “correu comercial”, i que els repartidors feien servir com a contrasenya per entrar a l’edifici i omplir les bústies de publicitat no desitjada.

Són mostres que la llengua evoluciona amb l’actualitat, no sempre com ens agradaria, i segur que el 2019 portarà més exemples. Seguim!!!

Temes:

Idiomes