Les ombres de Katowice

En la reunió sobre el canvi climàtic de la COP24, a Katowice (Polònia) a mitjans de mes, prop de 200 països van acordar un conjunt de regles per implementar l’Acord de París 2015, que pretén mantenir l’increment mitjà de la temperatura global per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials. L’ONU considera que el denominat “Paquet Climàtic de Katowice” marca l’inici d’una de nova era a l’acció contra el canvi climàtic. No obstant, l’esmentat paquet no sembla representar una fita tan decisiva. De fet, es detecten absències i carències significatives que podrien retardar o debilitar les accions requerides per complir la lletra i l’esperit de l’Acord de París.

¿Què es va acordar a Katowice? Bàsicament, tres punts: 1) Un procediment coherent de mesura, informació, monitoratge i verificació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, sense diferenciar entre països desenvolupats i no desenvolupats; 2) un acord entre els països participants per revisar a l’alça, amb anterioritat a la pròxima reunió de la COP el novembre de 2019, les seves contribucions a la lluita contra el canvi climàtic (les compromeses el 2015 no cobreixen els objectius de l’Acord de París), i 3) un compromís per part dels països rics de recolzament financer als països en desenvolupament i a les regions afectades pel canvi climàtic.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

¿Què no es va acordar a Katowice? Es detecta falta d’acord o importants llacunes en quatre temes clau: 1) No es va aconseguir un consens per adoptar les recomanacions de l’informe del Plafó Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per perseguir un límit màxim d’augment de la temperatura global d’1,5 ºC, en comptes dels 2 ºC actuals; 2) no va ser possible, pel bloqueig dels Estats Units, Rússia, l’Aràbia Saudita i Kuwait, incloure una clàusula que urgís a una ràpida reducció de l’ús global dels combustibles fòssils, tal com recomanava l’IPCC; 3) es va condicionar el compromís existent sobre finançament climàtic, de manera que l’aportació de cent mil milions de dòlars per any fins al 2020 es va diluir, la qual cosa fa témer la desmotivació dels països en vies de desenvolupament a l’hora de proposar compromisos més ambiciosos per reduir les seves emissions, i 4) la implementació d’un mercat global del carboni segueix sent un punt conflictiu sobre el qual no va poder assolir-se un consens, de manera que les discussions continuaran a Xile el 2019.

Última oportunitat

El Paquet Climàtic de Katowice reafirma que el canvi climàtic és real i que, probablement, estem davant de la nostra última oportunitat per prevenir o retardar unes conseqüències dantesques per al medi ambient i la humanitat. El paquet obre un camí per continuar avançant en la implementació de l’Acord de París, tot i que, potser, en una versió una mica descafeïnada del mateix, tal com presagia que el no acordat a Katowice és almenys tan rellevant com el pactat.