Etiquetes sense sentit

Té nou anys. Sa mare va morir fa molt de temps i son pare sempre viatja i mai no para per casa. Quan

necessita diners, té a la seva disposició un munt de monedes que gasta com vol, també va a dormir i es

desperta quan vol, es vesteix com li ve de gust i, amb l'escola, diguem que no hi té una relació massa

constant.

Té dos amics, que són també veïns i que passen molt sovint a berenar. Ells sí que van mudats, van a

l'escola cada dia i demanen permís als seus pares abans de fer qualsevol cosa; potser per això els agrada

tant anar a passar-hi la tarda perquè saben que allà podran patinar i córrer dins la casa, disfressar-se,

embrutar-se, menjar coses a destemps, decidir en què gasten els diners quan surten a fer un passeig o fins

i tot prendre-li el pèl a algun veí rondinaire que hi aparegui per casualitat.

Parlo d'un personatge de ficció les aventures del qual estan recollides en un llibre de coberta de colors

llampants, amb estructura de contes de tres o quatre pàgines divertidíssims, perfectes per a lectors

primerencs que s'ho passaran pipa i que, segur, regatejaran per llegir-ne més d'un cada nit, a l'hora d'anar

a dormir.

No és el primer cop que passa però que, a la llibreria, en oferir aquest llibre a algú que ens demana per

alguna cosa per a un nen d'uns 8-9 anys, ens el rebutja tot dient: "massa per a nenes, no?" I és que la

protagonista, ai las, es diu Pippi i és una noia que duu faldilles, trenes i una mitja de cada color.

En aquests darrers anys s'han reeditat un munt de títols tant de literatura per a adults com d'infantil, que

parlen de dones -la Pippi n'és una- que reivindiquen ser lliures o, cosa que és el mateix, que denuncien no

ser-ho -Ginzburg, Català, Duras...-. Torneu a dalt d'aquest article, quan encara no sabíeu que parlava

d'una dona; dic cap cosa que cap nen no gaudirà?

Mireu que l'etiqueta aquella de "literatura femenina" no sigui una cosa sense cap mena de raó de ser a

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

banda del nostre prejudici envers tot allò que no hagi estat fet per un home. I que no l'estiguem

perpetuant, ara que tot semblava començar a posar-se a lloc, amb els nostres petits.