EDITORIAL

Tragèdia a Indonèsia

El país asiàtic ha de dotar recursos per a un sistema d'alarmes eficaç en cas de terratrèmols i tsunamis

2
Es llegeix en minuts
destruccin-en-indonesia

destruccin-en-indonesia / Fauzy Chaniago (AP)

Centenars de morts i ferits i una reguera de destrucció és el desolador balanç del tsunami que ha assolat l’estret de Sonda, que separa les illes de Java i Sumatra, a Indonèsia. La zona és un important pol d’atracció turística, a causa de la bellesa de les platges i del paisatge exuberant. La principal hipòtesi respecte a la causa del tsunami és que el va originar un lliscament de terres sota el mar a causa de l’activitat del volcà Anak Krakatoa, que fa diversos dies que està en erupció. 

Activitat volcànica

Resulta inevitable, al veure les imatges de destrucció, recordar el gegantí tsunami que el 2004 va arrasar les costes de l’Índic i que va causar més de 200.000 morts, o el més recent, l’octubre passat, que va causar més de 2.000 morts sobretot a l’illa de Sulawesi. En aquesta ocasió, al tractar-se d’una ona causada per activitat volcànica i no sísmica, les alertes que va instal·lar el Govern indonesi van informar al principi que es tractava d’un augment de la marea i no d’una ona que, encara que relativament petita comparada amb les que s’han pogut veure a la zona a causa de terratrèmols, va causar grans destrosses en una zona en la qual les cases i els hotels estan construïts a prop del mar per augmentar el seu atractiu turístic. De fet, les autoritats indonèsies van demanar perdó a Twitter al parlar al principi d’un augment de la marea i no d’un tsunami.

És de vital importància que les autoritats indonèsies destinin recursos al manteniment del sistema d’alarmes instal·lat després de la tragèdia del 2004. Després del terratrèmol i el tsunami de l’octubre passat, el Govern va ser durament criticat perquè les boies que mesuren l’altura de la marea no funcionaven per falta de pressupost des d’almenys el 2012. A més, l’Executiu indonesi ha admès que el país no compta amb alarmes per a tsunamis que no són causats per terratrèmols, com ha sigut el cas d’aquesta tragèdia originada per l’erupció de l’Anak Krakatoa.

Les forces de seguretat indonèsies provaven d’evitar que es repetissin les imatges de saquejos i caos que es van donar a Sulawesi. Llavors hi va haver laments per l’impacte que les tragèdies, la falta de previsió i el caos posterior podia tenir en la indústria turística. Sense desdenyar la importància del sector, com sol passar en aquestes tragèdies és la població més pobra que viu en situacions precàries la que més pateix el flagell de la naturalesa.