Llibres per a tothom

Biblioteques d'aniversari

Durant la guerra civil la Mancomunitat va impulsar un servei de biblioteques del front. De vegades, quan els llibres arribaven el lector ja havia mort

1
Es llegeix en minuts
Biblioteques d'aniversari

JOAN CORTADELLAS

Durant aquest 2018 que té les hores comptades hem celebrat el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya, el projecte cultural més ambiciós de la tan poc reivindicada Mancomunitat catalana. Ambiciós per dues raons: per primer cop va involucrar tot el territori; va néixer amb la intenció d’arribar a tothom, sobretot als indrets més perduts i a les gents més humils. Per això mateix, una de les seves tasques més boniques va ser la creació d’un bibliobús que anava de poble en poble portant la seva càrrega de lectures, i que de ben segur va canviar la vida de molts habitants de petits llogarrets on mai no havien vist res semblant. Paradoxalment, va ser en aquest mateix bibliobús on van fugir cap a França els escriptors catalans que la República va salvar en el darrer acte de la seva existència. Una història, la d’aquest vehicle, que val una celebració. I potser fins i tot una novel·la.

Notícies relacionades

Al 2018 hem celebrat també el centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial. Tots dos centenaris tenen una relació estreta, encara que no ho sembli. Amb la participació dels Estats Units en el conflicte, va desembarcar a Europa una associació que havia de tenir molta influència en la biblioteconomia europea, també en la catalana: l’American Library Assotiation. Van ser els responsables d’organitzar un servei de lectura pública que va dur llibres als fronts del a guerra, a tots els països. Lectura enmig de la barbàrie i la mort. Potser mai la literatura ha tingut més sentit: quan el món real es torna insuportable -o absurd, o només avorrit-, la ficció és l’única salvació.

També durant la nostra Guerra Civil la Mancomunitat va impulsar un servei de biblioteques del front. Llibres en català i castellà. Els soldats podien fer peticions concretes que rebien en pocs dies. De vegades, quan els llibres arribaven qui els volia ja era mort. Se sap perquè se’n conserven les peticions, a més dels dietaris de les bibliotecàries. És una altra història preciosa, que també val la pena explicar més enllà d’aquesta columna.