Anàlisi

2019: Oportunitat i calvari per a Pedro Sánchez

La Moncloa aposta per encarrilar la crisi catalana a mitjà o llarg termini, encara que el projecte sembli una quimera

2
Es llegeix en minuts
2019: Oportunitat i calvari per a Pedro Sánchez

JOSE LUIS ROCA

20 i 21-DCita a PedralbesPedralbes. Polèmic Consell de Ministres a Barcelona. Marcades ja en la biografia de Pedro Sánchez les dues jornades. Per a alguns, constitueixen una valenta aposta per provar de ressuscitar un diàleg tan moribund com necessari entre Espanya i Catalunya. Per a altres, una exhibició inútil de dues realitats condemnades a no entendre’s, però sí a mantenir les formes. Per a un grup gens menyspreable, d’acord amb el que es va veure a Andalusia, una humiliació històrica del Govern espanyol davant de l’independentisme. I per a un bon grapat de catalans que clamen des de diferents associacions o grups de pressió, la prova inequívoca que el secessionisme flaqueja amb Quim Torra al Palau.

A la Moncloa, malgrat l’estressant soroll polític i mediàtic, s’aposta per encarrilar la crisi catalana a mitjà o llarg termini, encara que el projecte sembli una quimera. En cap cas abans de la sentència sobre el procès alSuprem. També s’entreveu en l’horitzó una oportunitat per a Sánchez. Oportunitat pressupostària. I grans dosis de calvari amb una oposició exigint eleccions generals i amb un PSOE al qual li tremolen les cames (i els càlculs electorals) en determinats territoris. 

155 perpetu

Al gener està previst que es registrin els nous comptes públics al Congrés. Serà llavors quan es convidi formalment ERC i PDECat a permetre almenys que es tramitin ERC i PDECat per no condemnar a mort la dèbil legislatura i, de passada, no obrir ja la porta a una dreta amb clares possibilitats, que clama per un 155 perpetu i la il·legalització dels partits ‘indepes’.  Déu-n’hi-do.

Notícies relacionades

La idea que Pablo Casado i Albert Rivera siguin els amos de la moguda governamental, depenent de Vox en el dia a dia, atemoreix el PNB. Els nacionalistes bascos advoquen en conseqüència per donar oxigen als Pressupostos. Parlen entre bambolines amb exconvergentes i republicans sobre aquesta possibilitat (com Podem) mentre adverteixen Sánchez que toca política amb majúscules i amb riscos, fugint de discursos buits. Els penebistes volen guanyar temps. Pretenen forçar moviments de pes, ja sigui per responsabilitat institucional o per la mera supervivència d’aquells que van fer possible la censura a Mariano Rajoy. Saben el que significaria, també per a ells, una dreta envalentida que desenvolupa a gran velocitat al·lèrgies a l’autogovern. No minimitzen l’escenari i demanen a l’independentisme català que faci el mateix.

El futur pressupostari no és l’única incògnita del 2019 per al president. Allà hi ha les crítiques rebudes per part d’alguns dels seus barons, més pròxims al discurs de Rivera sobre Catalunya que al del seu líder. No és estrany: són els mateixos que fa uns anys van prohibir a Pedro Sánchez parlar amb ERC i PDCat per intentar la seva investidura. Però aquesta conjuntura és diferent. El seu llavors candidat és ara cap de l’Executiu i qui es perfilava com a alternativa interna, Susana Díaz, no passa pel seu millor moment. Tot i així hi haurà turbulències en el PSOE i s’hauran de prendre decisions.