24 febr 2020

Anar al contingut

ANÀLISI

Acció i gesticulació

Acció i gesticulació

Eulàlia Vintró

Ha passat la tardor que alguns volien calenta, entrem en un hivern fred que té en l'horitzó el judici dels presos independentistes

Després de molts dies de llegir i escoltar tota mena de proclames, anuncis i amenaces sobre la celebració d’un Consell de Ministres a Barcelona, anunciat fa mesos i sense que llavors aixequés cap reacció notable, i d’assistir estupefacta al intercanvi de missatges entre els governs espanyol i català pel que fa a l’escenari d’una reunió entre els presidents Sánchez i Torra, acordada fa sis mesos, i no sobre els temes a tractar en la reunió, és inevitable afirmar que hi ha hagut molt i molt soroll per a poca cosa que ja no sabéssim.

El Consell de Ministres reunit a la Llotja ha aprovat importants mesures: salari mínim a 900€, increment salarial dels funcionaris –mesures ja conegudes-, inversions d’infraestructures a Catalunya, el nom de Josep Tarradellas a l’aeroport d’ El Prat, la dignitat de Lluís Companys, etc., sense que les amenaces de manifestacions, talls de carreteres, marxes lentes de vehicles cap a Barcelona i altres formes de protesta, difoses àmpliament pels mitjans públics i pels subvencionats, assolissin el seu objectiu d’impedir la reunió, de crear un cert caos i de mostrar que el carrer és dels independentistes i no de tothom.

La reunió entre presidents, i no una cimera entre governs com pretenia la Generalitat, i la reunió també entre ministres i consellers així com la foto a peu dret dels assistents a aquestes reunions va donar com a fruit, escarransit, però fruit, un breu comunicat on només podem destacar la voluntat de seguir dialogant de forma estable i pautada dins el marc jurídic vigent. Lleuger canvi de paraules per continuar dient allò que ja sabíem des d’abans de l’estiu: diàleg en el marc constitucional i estatutari.

Aquest podria ser el resum dels fets on sobresurten les accions que el govern Sánchez s’havia proposat, una trobada amb Torra i un Consell de Ministres a Barcelona, i les gesticulacions del govern català per impedir-les sense oferir cap alternativa millor ni viable. A més, el to i el contingut de les declaracions que s’han anat succeint al llarg dels darrers dies per part de membres del govern català han posat en relleu que no sempre valoren les conseqüències de les seves paraules i que afortunadament la ciutadania és més responsable que els seus , representants. En efecte, després d’atiar el foc, d’invitar a “fer pressió”, d’elogiar la via eslovena amb guerra inclosa com a model i de posar en dubte la professionalitat dels mossos d’esquadra han plegat veles i han demanat als manifestants calma, civisme i respecte i han dotat d’un comandament conjunt a les diverses forces de seguretat que havien de garantir l’ordre i la seguretat.

El balanç és agredolç: segueix el diàleg, el carrer és de tothom, els mossos han actuat de forma responsable, ha predominat el civisme front la intemperància agressiva d’una petita minoria, però aquí seguim sense govern efectiu.

Ha passat la tardor que alguns volien calenta, entrem a un hivern fred que té a l’horitzó el judici dels presos independentistes que escalfarà la precampanya i campanya electoral del maig. La vaga de fam d’alguns presos ha acabat amb molt menys ressò del que esperaven. Segur que saben a qui fer-ne responsable.