Cimera borrascosa

Francisco Franco, àlies dictador, sentia gust pel cine. No només va escriure –o va dictar– el guió de 'Raza' i va participar com a galant a 'La malcasada' i 'Franco, ese hombre,' sinó que a la seva privada sala de cine –¿la llumeta del Pardo?–  va visionar juntament amb les persones més pròximes més de 2.000 pel·lícules, majoritàriament americanes. En alguns casos, quan  el film era 'made in Spain', convidava el director a compartir la sessió. Explicava el crític Ángel Zúñiga que, en una ocasió, Franco va proposar a Sáenz de Heredia rodar una versió cinematogràfica de la sarsuela 'Marina' amb el següent argument de base: “Agradarà molt als catalans”. Al ser cortesament preguntat per què satisfaria especialment els civils de la Quarta Regió Militar, el Caudillo va respondre: ¡"Hombre, por aquello de costas las de Levante, playas las de Lloret...!".

No vull suggerir ni de broma que la generosa idea de Pedro Sánchez de traslladar el seu Consell de Ministres a la Llotja de la Ciutat Comtal i rebatejar l’aeroport del Prat amb un nom clau de l’avui tan injuriada Transició sigui –com gairebé tot, segons alguns– una reminiscència franquista, però sí un alt exercici d’aparent innocència que molts han pres com a provocació de l’imperi colonial. I tot aquest laboriós festival de palaus, avions, hotels, cotxes negres, cossos policials coordinats... coincidint amb el primer aniversari de les eleccions que va guanyar parlamentàriament el bloc independentista. Però no, l’independentisme no es va sentir orgullós amb la seva pírrica victòria d’Hondt a les urnes de veritat i ha preferit continuar engabiant-se en el seu eslovè 90,2% del fictici 1-O.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

¿Sánchez ha volgut que el seu solemne anunci de la pujada del salari mínim a 900 euros tingués lloc precisament a Catalunya, com qui diu “si els vostres líders no em recolzen us estan fotent”? No, ja no cola aquest argument, perquè Catalunya, per assimilació, s’ha anat encomanant de les tan preuades virtuts de l’honor espanyol: Numància, Fuenteovejuna, honra sense barcos... fins a arribar a un tot per la Pàtria que afronta amb el narcisisme massoquista. A veure: si l’enemiga és la pèrfida Espanya, ¿per què fotre republicanament tot Catalunya tallant carreteres matineres i col·lapsant la capital? ¿Per què destrossar amb la cara tapada el que és de tots i incitar la nostra policia a hostiar-los per després qualificar-la de 'botiflera' amb la benedicció de qui, en nom de la 'no violència', reclama disturbis mentre s’asseu a dialogar amb unes primer grogues i després vermell-i-grogues ponsèties de fons?

Si en alguna cosa van coincidir els presidents en la seva “cimera” borrascosa va ser en erradicar les restes del franquisme. Ni ho dubti, senyor Torra: si li queda una mica de seny, recordi Andalusia i abraci’s al bloc de la moció de censura.