¿Fent república?

Totes les contradiccions del moviment independentista esclaten aquest 21-D als carrers de Barcelona i a tot Catalunya. Amb l’agitació i la propaganda com a única estratègia compartida, el Govern fa massa temps que juga amb foc. És improbable que no en surti socarrimat.

Les forces secessionistes no acaben de superar la paradoxa que va suposar proclamar primer la independència i després presentar-se a unes eleccions autonòmiques convocades per Mariano Rajoy a l’empara del 155. Sorprèn que els que van fer del binarisme la seva bandera –independència ‘sí’ o ‘no’, demòcrates davant d’antidemòcrates, o amb mi o contra mi...– no entenguessin una cosa tan senzilla com que el compliment de la llei no admet mitges tintes: o es respecta o es desobeeix. I acceptar que sigui el Rei qui rubriqui el teu nomenament com a president de la Generalitat és alguna cosa més que un mer formalisme.

Reclamar un referèndum d’autodeterminació pactat al mateix Estat al qual es menysprea per autoritari no sembla gaire assenyat. Qualificar de “provocació” que el Govern central es reuneixi a Barcelona i després negociar una cita amb Pedro Sánchez resulta una incongruència palmària. I encoratjar mobilitzacions que sembraran el caos mentre s’ordena als Mossos garantir l’ordre suposa, com a mínim, una greu insensatesa.

Tombar el règim

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El ‘sí’ a la independència mai hauria assolit el 47% del vot sense el gir d’Artur Mas al capdavant d’un partit tan sistèmic com CiU, que durant dècades ha regit la Generalitat, apuntalat a governs centrals de tot signe i col·locant afins en tots els òrgans constitucionals. Malgrat això, aquest divendres els postconvergents s’afegeixen a una marxa sota el lema ‘Tombem el règim’... com si aquest els fos aliè.

Les classes mitjanes i menestrals que nodreixen les files de l’independentisme, conservadores perquè tenen molt a conservar, es pregunten avui si la seva causa és la mateixa que la dels encaputxats que els impedeixen obrir la botiga o cremen contenidors. Ni amb coercions ni amb aldarulls el sobiranisme ampliarà la seva base social. ¿És així com aspiren a “fer república”?