Dues mirades

Bufons

El partit que coordina Ada Colau s'ha oblidat de l'herència del PSUC i de la lluita antifranquista que també va parir la Constitució

1
Es llegeix en minuts
GRAF5712. BARCELONA (ESPAÑA), 26/10/2018.- La alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, durante el pleno del Ayuntamiento de Barcelona, que ha aprobado hoy una resolución en la que condena el posicionamiento del rey Felipe VI en relación con el conflicto catalán y la actuación de los cuerpos de seguridad el 1 de octubre de 2017 y apuesta por la abolición de la monarquía. EFE/Marta Pérez

GRAF5712. BARCELONA (ESPAÑA), 26/10/2018.- La alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, durante el pleno del Ayuntamiento de Barcelona, que ha aprobado hoy una resolución en la que condena el posicionamiento del rey Felipe VI en relación con el conflicto catalán y la actuación de los cuerpos de seguridad el 1 de octubre de 2017 y apuesta por la abolición de la monarquía. EFE/Marta Pérez / Marta Pérez (EFE)

Antidemocràtica i antisocial. Així ha declarat el Parlament la Constitució. A proposta de la CUP i amb els vots d’ERC, Jxcat i... els comuns En un no res, el partit que coordina Ada Colau es va oblidar de l’herència del PSUC i de la lluita antifranquista que també va parir la Constitució.

Sí, és cert, la Carta Magna necessita reformes amb urgència, però renunciar a tot el que va significar la seva gestació i negar els grans avenços que conté en els drets civils i dels treballadors només pot ser el producte d’una inacceptable ignorància o d’una perversa manipulació. Com Joan Coscubiela ha afirmat: "Declarar antidemocràtica i antisocial la Constitució espanyola és ignorar que ha sigut un factor clau en el desenvolupament de drets i llibertats. Les raons de la resolució situen com a antidemocràtics tots els estats europeus". Estem acostumats que les forces del procés grapegin la història per situar Espanya en perpetu afront contra Catalunya, que manipulin bonics conceptes –llibertat, democràcia, republicans, exili...– i els agenollin als seus interessos, que malalts de supèrbia només vegin les faltes alienes i no l’autoritarisme que traspuen, però aquest recolzament dels comuns resulta dolorós. Per a la memòria de l’espai que diuen representar i per als interessos d’una esquerra que debiliten amb la seva subordinació. Fer el joc a les fal·làcies del procés només els converteix en el seu bufó.