Política catalana

Junqueras, diàleg o soliloqui

L'exvicepresident no apel·la a un veritable diàleg entre catalans, ja que continua sense acceptar les regles del joc democràtic i constitucional

3
Es llegeix en minuts
Junqueras, diàleg o soliloqui

Sorprèn que el líderd’ERC  sigui el personatge dialogant del camp separatista només perquè, en contrast amb l’actitud desafiadora del llogater a Waterloo, el seu to sigui més amable i recorri a valors com ara l’amistat, la fraternitat o l’amor. També el diferencia del primer que decidís afrontar el procés judicial a Espanya i, com a conseqüència d’això, es trobi des de fa més d’un any privat de llibertat. Si s’hi afegeix la voluntat de salvar l’autonomia política d’ERC del remolí radical que agita Carles Puigdemont, es té la creença entre una part de l’esquerra i els mitjans de comunicació progressistes, segons la qual, mentre l’expresident escapat és el problema, el pres Oriol Junqueras és part de la solució. I el remei, és clar, passaria per la seva immediata excarceració, l’absolució en el judici o, en cas contrari,l’indult  per part del Govern espanyol. Per desgràcia, aquesta és una anàlisi voluntarista, que no té en compte la trajectòria del personatge ni el fons de les seves declaracions, tal com mostra una lectura atenta de la recent entrevista que li va fer EL PERIÓDICO.

Gens ni mica d’autocrítica

Junqueras és un mestre en obviar preguntes incòmodes com les que li va formular Enric Hernàndez. És incapaç de dir ni una sola cosa que ara faria diferent, si pogués rectificar, per evitar el fatal desenvolupament dels esdeveniments a Catalunya. En tota l’entrevista no hi ha ni un brid’autocrítica, absolutament cap. Tot es redueix, segons el líder republicà, a calibrar bé les “fortaleses” i les “debilitats” pròpies en relació amb el final de la independència. Es nega sempre a considerar quins van ser els seus errors des d’un punt de vista democràtic. D’aquesta forma, la gravetat delque va passar al Parlament el 6 i 7 de setembre no li mereix cap reflexió, només explica la violència policial que l’Estat va utilitzar l’1-O. La seva reflexió sobre el referèndum unilateral no va més enllà del victimisme sobre la força bruta de l’Estat i, en canvi, no hi ha ni mitja paraula de consideració sobre el sofriment de l’altra meitat dels catalans que, com a ciutadans espanyols, van témer perdre els seus drets i llibertats davant de l’anunci de la DUI i la implementació de la república catalana. Les paraules que dedica contra Josep Borrell, a qui insisteix a situar a la “dreta extrema”, en al·lusió a la seva participació en les dues grans manifestacions constitucionalistes d’aquell octubre, organitzades per SCC, indica que Junqueras es nega a reconèixer com a iguals els catalans que no pensen com ell.

El model de Kosovo

Notícies relacionades

Malgrat apel·lar als ponts del diàleg, no s’ha mogut ni un bri de la seva posició unilateralista. En aquesta entrevista, insisteix que “tots els camins democràtics són vàlids”, però sense concretar quins. I de forma encara més inquietant afegeix: “Vull pensar que l’Estat espanyol no enviaria un Exèrcit per imposar per les armes la seva voluntat”. El president del Parlament, Roger Torrent, i altres dirigents d’ERC del Govern, com Pere Aragonès, diuen ara que, davant la via eslovena de Quim Torra, el seu referent ha sigut sempre Escòcia, però l’hemeroteca demostra que això és fals. Els republicans, sota el lideratge de Junqueras, van apostar per la via unilateral el 2013, agafant com a model Kosovo, i en el seu congrés del juliol d’aquest any van tornar a ratificar la possibilitat d’una DUI. En canvi, alsindependentistes escocesos no els passaria pel cap que hi pogués haver secessió sense un pacte amb Londres, fins i tot malgrat el desastre del 'brexit'.

Des que és a la presó, més enllà de refugiar-se en un cert martirologi per augmentar la seva figura en rivalitat directa amb Puigdemont, el líder d’ERC mai s’ha penedit de la seva actuació l’octubre del 2017, quan va evitar la convocatòria d’eleccions anticipades i va forçar una DUI molt perillosa per a la pau civil. Junqueras, igual que Torra, és un admirador de separatistes violents com els germans Badia i té escrits racistes sobre la genètica dels catalans en comparació amb els espanyols. Deixar-se enganyar pel to de sagristia de l’exvicepresident és un greu error. No s’ha d’oblidar que estem davant d’un essencialista que durant anys es va dedicar a propagar les mentides de l’espoli fiscal (igual com va fer Nigel Farage) i que mai deixarà de ser independentista, “tot i que Espanya fos el millor país del món”, ha declarat. Junqueras no apel·la a un veritable diàleg entre catalans, ja que continua sense acceptar les regles del joc democràtic i constitucional. Fins que no ho faci mai serà part de la solució. Ara per ara només vol imposar-nos el seu soliloqui.